Dos poemes sense enrenou i deu pensaments educatius
26 Maig, 2010 19:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cerco l’ enrenou
Enceta abril, sense pressa,
dies feixucs, plens de fugir,
arriba sol, guanya la fresca,
tebi caliu, astre adormit.
Afora, al pla, somia rosella,
vol camp de blat, noble, eixerit,
ben dintre casa no hi ha tempesta,
passa, a la llar, monstre pansit.
Al matí, aixeco, cansada guerra,
entre promeses, tresor distant,
és encanteri qui deixa serra,
pocs els pastors, poc aviram.
Llavors començo: Tornant- me petit,
buidant misèries pel brocal del pou,
tan minsa gana, sentint-me atordit,
miro la finestra, cerco l’enrenou!
Poc enrenou
On són els vents i les tempestes?
On pare Zeus posa el seu niu?
On vagaran les hores dolces?
On trobaré els porucs grills?
Poca calor hi ha a la contrada,
les orenetes cercant la llar,
les mosques velles han oblidat:
On és la mel? On la mainada?
Volen atònites pel fumeral,
sense entreveure llur paradís,
són les bestioles del mai anar,
resten ben soles, troben l’ occit.
Entre disbauxes, entre silencis,
passa un abril, fred i seré,
ni somia pluja ni vol el vent,
poc enrenou, trobar qui pregui.
Pensaments educatius
La classe és una barca ensinistrada en els remolins.
Els alumnes saben que, si crido, després vindrà la feina.
Ells proven de menjar mestres, però no tenen metodologia.
No defenso els alumnes, només procuro allunyar-los.
La classe va començar mal, ningú volia sortir.
La meva força és la resistència al pas del temps.
He provat d' ensenyar, hi havia massa dents pel camí.
Proveu d'errar, entrareu en el pou de la saviesa.
El mestre era dolent, no trobaven el seu punt dèbil.
No necessitareu cuirassa, però no descuideu l' espasa.