Dos poemes de mariners i deu epitafis

24 Maig, 2010 21:41
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Vida eixuta

 

Tarda llarga, barca bruna

tot somiant el paradís,

el mariner malaltís,

tot patint per la fortuna.

El port, ara, massa gran,

massa buit, minso de fressa,

té la lluna tota estesa,

els mariners al voltant.

A taverna, melangies,

a la taula, negre vi,

a la casa, tot patir,

poca carn, massa amanides.

De tant en tant, la guitarra

com s’esguerra en un cantó,

només canta una cançó:

Vida eixuta i massa llarga!

 

Torna a la vida

 

Entre ones, tota mar

amanida a fer promeses,

el mariner, sense presses,

va navegant, va tombant.

Quatre caixes massa buides,

per la riba van gronxant,

van, de port a port, viatjant,

entre penes i enganyifes.

Riu estret, de sobte, es torna

el camí del mariner,

abans, sempre el primer,

ara, li dol el que toca.

On han quedat els desitjos,

les empreses per a fer?

Avui, ni pot quedar bé,

es va morint sense riscos.

Torna a la vida, al gran port,

endinsa somnis estranys,

prega, demana més anys,

una plaça, amb tot el sol.

 

Epitafis

 

Vivia de miracle.

Perdoneu per l’ensurt.

No vingueu sense demanar hora.

Déu arribarà més tard.

Li vaig dir que volava malament.

Us donaré un consell...

Sempre acabo refredant-me.

Em va prendre el cor.

He decidit demanar el trasllat.

Estic llegint un llibre d’ auto-ajuda. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: