Dos poemes entre jardins i deu epitafis
04 Maig, 2010 14:00
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El jardí
El jardí, tot eixerit,
benvolguda marieta,
el nou niu de l’oreneta,
tebi sol mig adormit.
Una jove ara passa,
joiós càntic porta el rec.
un garlaire està ben sec,
duu un roser, una recança.
El jardí, tot combat,
ornat per les mil formigues,
amb deler, totes molt primes,
trobant palla, cercant gra.
Sota de l’arbre frondós,
esperant en la gandula,
en el camí, vella mula,
el pagès molt neguitós.
El jardí resta galdós,
prenyat de les hores toves,
ni camines ni li plores,
ets feliç, ara ho tens tot.
Demanar per demanar
Una vinya sense pa,
una horta sense blat,
una vall sense muntanya,
la muntanya sense pla.
Enmig de tot aquest desori,
per finir de guanyador,
he posat un lluitador,
una empresa sense oprobi.
Una noia sense nuvi,
un nuvi sense camisa,
una festa que s’oblida
sense ball, sense sermó.
Tot seguint aquest desfici
una missa de les vuit,
la promesa de ser fluix,
sense ganes, sense vici.
Un pastís posat a taula
amb desitjos per menjar,
demanar per demanar:
Vull un jardí sense faula!
Epitafis
Sóc aquí perquè a la dona li escau el color negre.
És el quart tren celestial que perdo!
Us puc acompanyar fins a la porta.
Ara recordo qui em va empènyer.
Avui és el meu dia de sort.
Vaig pel quart trasplantament de cabell.
He mort, però no cal fer comentaris.
Estic castigat per espantar els avis.
Ara resulta que el tumor no el tenia al cap.
Ho sento, tinc unes sortides!