Dos poemes promesos i deu epitafis
14 Maig, 2010 18:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Vindrà la jove
Vindrà la jove, amb galta tendra,
petjant carrers deixats per l’enrenou,
portarà ensems la lluita, el consol,
aplegarà com cada dia aplega.
Els ulls porucs, poruga la contrada
sense més esma, passegen els més vells,
a casa queden només els quatre atuells,
prou esberlats, la cara mig ratllada.
Camina l’àvia per somnis complaents,
sense dir res, mancada de fermesa,
dalt el terrat, com gronxa roba estesa,
en el carrer, és un desert de gent.
Vindrà la jove de nou a la taverna
cercant el pare cansat i agombolat,
passen les hores, a taula resten plats,
amb tot un ou, mitja sardina estesa.
Tornen a casa, callats, entossudits,
pujant carrers banyats per la galerna,
la jove espera, ha d’arribar el marit,
amb cos tibat, formós com la lluerna.
Un nom de dona
Mireu-la anar, ho fa com cada dia
garratibada, dolguda en el passar,
en el cantó, l’espero mentre crida:
La perdició, el monstre i el mirar!
No duu per mi somriure complaent
ni guaita el cel que poso tan dolgut,
les mil paraules, pensades, s’han perdut,
només em queda el riure de la gent.
Potser demà, anant arreu la plaça,
he de comprar, de sobte, gran tresor,
li portaré un cove amb dotze flors,
unes de gust, les altres amb més gràcia.
Escriuré al full, el cor dels malentesos,
un nom de dona, de roses ben guarnit,
enllestiré les ganes de promesos,
estic pendent, haurà de pensar amb mi.
Farem del temps una estona viatgera,
cercant camins tan amples, tan bonics,
estic somiant, em sobren els amics,
estic confós, només la vull fer meva.
Epitafis
Tres parents han plorat fins saber el testament.
Déu no ha mort, no està al llistat.
L’enterrament va ser amb poca gent i menys persones.
Tinc un dubte existencial: Existeixo?
No estic mort, són imaginacions teves.
Acabo de classificar tres ossos i surto.
Acabo de veure-la, està que no en queda.
No cal que us reprimiu.
Suposo que ja és força tard.
Accepto les excuses.