Dos poemes bojos i deu pensaments divins

16 Març, 2010 21:42
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Com cruspiré

 

Com corre el temps,

sobtadament, m’obliga

a caure tost, pesadament dolgut,

esquitxa el vent, la força amanida,

ni s’omple el seny, el cap és massa obtús.

Em sent així,

sense jou ni tempesta,

anar a l’empait de joves desvalguts,

no he d’anar, és forta la juguesca,

però m’agrada la lluita i els remucs.

Aportaré,

un dia la fermesa,

fent-me, alhora, esquerp i malastruc,

enyoraré la sal de nostra terra,

com cruspiré mig poble sense ensurt.

 

Promeses

 

El regidor,

ni pressa ni fortuna,

treballa al temps de la perduda sort,

entre murades, el fita la gran lluna,

li diu fluixet: Encara dorms tan poc?

Home tan gran,

no ha de caber en cap dona

és talment noble, insípid i feliç

el temps retalla cercant, a l’hora bona,

entre mil murris de joia i compromís.

Arribarà

diumenge amb primavera,

o cru l’estiu o curta la tardor,

sense paraules, farà l’estratagema,

el regateig, un cobriment de cor.

Un cop passat,

diumenge de triada,

entre altres homes, els nobles ciutadans,

aplegarà de nou la matinada,

oblidarà promeses i manats.

 

Pensaments divins

 

Déu parla, però oblida canviar la freqüència.

L’home és intel·ligent, però Déu posa els llibres en el fons.

L’home entendrà Déu quan aprengui on escriu.

Satanàs vol guanyar, però no tots volen jugar.

Seria dimoni, però em molesta el disseny de la cua.

Aquest any, a l’infern, es portarà un vermell més rosat.

Satanàs crea “aliens”, de moment, li surten sense cap.

Infern tancat per obres, pas restringit a paletes i peons.

Moisés proposa canviar “manà” per entrepans de formatge.

Satanàs regalarà ganivet per pelar patates cada cinc pecats mortals. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: