Dos poemes d' orquestra i deu pensaments educatius

01 Març, 2010 20:24
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

En els sons

 

Llavors, dirà simfonia:

Quina orquestra està tocant?

És una orquestra ambulant

que passeja cada dia!

Músics de mena cantaire

com decanten la cançó

de vegades, déu n’hi do,

com escampen el seu aire.

Maten orgue i pandereta,

del fagot són assassins,

allí a sota, vora els pins

cavil·len la malifeta.

I la cançó s’encomana,

com comença a volar,

fins la fosca ha d’ arribar,

allí troba qui demana.

En els sons d’aquella orquestra

tan joiosa i principal

he trobat el to tribal

sóc un més d’aquella festa.

 

Ho faré

 

Em parlen d’una musica

que talment, ho reconec,

ni m’ escalfa ni em capfica,

de vegades em sorprèn.

Era un dia prou poruc

per agafar una guitarra,

ara la miro i s’esguerra

el monstre que tinc banyut.

Mai he donat ni una nota

ni encertat el pentagrama,

la boca obre, esbatana,

tot començant la derrota.

Llavors aturo, endevino,

a la foscúria, els veïns,

no maregen ni són fins,

però pensen com els crido.

Pel matí, fan mala cara,

estosseguen en passar,

els voldria saludar,

tot i callant, endevino:

Ho faré potser demà!

 

Pensaments educatius

 

He fet pensar un alumne, després li he demanat perdó.

Cap mestre hauria de plorar més del que li toca.

Mireu el macos que són i això sense patir.

He posat el llibre al calaix, tots anaven a per ell.

No provéssiu de volar, tenen les fones a punt.

No patiu, un dia descobreixen que ja no hi són.

No cal dir que les guerres virtuals són més engrescadores.

Pobres electrons, no tenen dies de festa.

Estic content, no he pogut reformar cap alumne.

Sempre tenim el consol de fer-los perdre més temps.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 
«Anterior   1 2