Dos poemes d' orquestra i deu pensaments educatius
01 Març, 2010 20:24
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
En els sons
Llavors, dirà simfonia:
Quina orquestra està tocant?
És una orquestra ambulant
que passeja cada dia!
Músics de mena cantaire
com decanten la cançó
de vegades, déu n’hi do,
com escampen el seu aire.
Maten orgue i pandereta,
del fagot són assassins,
allí a sota, vora els pins
cavil·len la malifeta.
I la cançó s’encomana,
com comença a volar,
fins la fosca ha d’ arribar,
allí troba qui demana.
En els sons d’aquella orquestra
tan joiosa i principal
he trobat el to tribal
sóc un més d’aquella festa.
Ho faré
Em parlen d’una musica
que talment, ho reconec,
ni m’ escalfa ni em capfica,
de vegades em sorprèn.
Era un dia prou poruc
per agafar una guitarra,
ara la miro i s’esguerra
el monstre que tinc banyut.
Mai he donat ni una nota
ni encertat el pentagrama,
la boca obre, esbatana,
tot començant la derrota.
Llavors aturo, endevino,
a la foscúria, els veïns,
no maregen ni són fins,
però pensen com els crido.
Pel matí, fan mala cara,
estosseguen en passar,
els voldria saludar,
tot i callant, endevino:
Ho faré potser demà!
Pensaments educatius
He fet pensar un alumne, després li he demanat perdó.
Cap mestre hauria de plorar més del que li toca.
Mireu el macos que són i això sense patir.
He posat el llibre al calaix, tots anaven a per ell.
No provéssiu de volar, tenen les fones a punt.
No patiu, un dia descobreixen que ja no hi són.
No cal dir que les guerres virtuals són més engrescadores.
Pobres electrons, no tenen dies de festa.
Estic content, no he pogut reformar cap alumne.
Sempre tenim el consol de fer-los perdre més temps.