Dos poemes bojos i deu pensaments divins
16 Març, 2010 21:42
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Com cruspiré
Com corre el temps,
sobtadament, m’obliga
a caure tost, pesadament dolgut,
esquitxa el vent, la força amanida,
ni s’omple el seny, el cap és massa obtús.
Em sent així,
sense jou ni tempesta,
anar a l’empait de joves desvalguts,
no he d’anar, és forta la juguesca,
però m’agrada la lluita i els remucs.
Aportaré,
un dia la fermesa,
fent-me, alhora, esquerp i malastruc,
enyoraré la sal de nostra terra,
com cruspiré mig poble sense ensurt.
Promeses
El regidor,
ni pressa ni fortuna,
treballa al temps de la perduda sort,
entre murades, el fita la gran lluna,
li diu fluixet: Encara dorms tan poc?
Home tan gran,
no ha de caber en cap dona
és talment noble, insípid i feliç
el temps retalla cercant, a l’hora bona,
entre mil murris de joia i compromís.
Arribarà
diumenge amb primavera,
o cru l’estiu o curta la tardor,
sense paraules, farà l’estratagema,
el regateig, un cobriment de cor.
Un cop passat,
diumenge de triada,
entre altres homes, els nobles ciutadans,
aplegarà de nou la matinada,
oblidarà promeses i manats.
Pensaments divins
Déu parla, però oblida canviar la freqüència.
L’home és intel·ligent, però Déu posa els llibres en el fons.
L’home entendrà Déu quan aprengui on escriu.
Satanàs vol guanyar, però no tots volen jugar.
Seria dimoni, però em molesta el disseny de la cua.
Aquest any, a l’infern, es portarà un vermell més rosat.
Satanàs crea “aliens”, de moment, li surten sense cap.
Infern tancat per obres, pas restringit a paletes i peons.
Moisés proposa canviar “manà” per entrepans de formatge.
Satanàs regalarà ganivet per pelar patates cada cinc pecats mortals.