Dos poemes per primavera i deu pensaments educatius
13 Març, 2010 19:47
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Aplega primavera
Com aplega primavera
a les portes del meu hort,
du semblant poruc, tristor,
la mirada mentidera.
Ha patit el gran hivern,
el revés de la fortuna,
una encisera lluna
l’ha deixat a mig voler.
Quatre abelles fent camí,
en el jardí manquen roses,
una rosella, cent hostes
ben agafades a un bri.
El meu hort està somiant
unes herbes eixerides,
quatre fesols, les llentilles,
una cirera gegant.
Darreries d’un marçot,
ara, truca a la finestra,
només parlarà amb la vella
de foscúries i fredors.
Primavera aplegant
a les portes de la casa,
no diguis res, calla, passa,
seu, mitja estona, a la llar.
Porta joia
Ni recordo aquelles nits,
notablement, gelades,
el crit silenciós dels grills,
aquelles curtes mirades.
El fred regnant a la terra,
el vent dominant la mar,
vell pagès en el terrat,
damunt la barca, tristesa.
Malaguanyat vent de dalt,
aquell mestral mala traça,
el llavi cremat, la cara
esquerdada amb massa talls.
Aquell racó de l’armari
amb tots els vestits florits,
aquell neguit de l’amic:
Ha oblidat el calendari!
Aquell pujar les escales,
a palpentes, sense llums,
aquell remirar la mare,
tan cansada, amb ulls clucs.
Porta noves, primavera,
a la terra on ara visc?
No deixis ferits amb pena,
porta joia, fes-nos rics!
Pensaments educatius
Necessito seixanta orelles d'oïda selectiva.
Per molt que ho demanen, no féssiu més clots a classe.
Recordeu: Suar és el que fa perdre les il·lusions.
He aconseguit fer-los callar, ara els hauré de fer baixar de la teulada.
La darrera classe va anar bé, li he comentat al psicoanalista.
Estic bé, acabo de llençar les balances.
He provar d'examinar-los, però no paren de moure' s.
Tots estaven al seu lloc, eren les quatre del matí.
Estic tranquil, només demano allargar el dissabte.
Diuen que és un alumne pesat, deu ser per la gravetat.