Dos poemes de comiat i deu pensaments divins
04 Març, 2010 19:02
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
No puc fugir
Llavors, la mort em mira, s’acomoda,
em porta al tros on no hi haurà demà,
em sento trist, els riures són afora
endins es queda el seny, el tarannà.
Com ella parla del càntic i la pressa
del nou dejuni talment mal encetat,
he de ser home gasiu d’una saviesa,
sense fermesa, viatjant amb poc esclat.
Allí, ben sol, enmig càntics i joia,
enceto un vent fresquívol, eixerit,
no tinc res més, acabo aquesta història,
no hi ha remei, ara, no puc fugir.
No el cregueu pas
Desertaré, abandonant la terra
que ahir donava el negre pa i el vi,
aplega l’hora, he fet el meu camí,
aquest cor meu, a poc a poc, s’esguerra.
Vindran els monstres, les darreres mentides
a omplir, de pressa, els buits més desplaents,
coneixeré un plorar d’innocents
quan obriran les portes dels meus riures.
Llavors, el vent, amb cara allargassada,
discretament, s’enlairarà al Montsià,
sense més pausa, sorrut, aplegarà
a nostra mar, amb barques amanides.
Remuntaré, sense pena ni glòria,
aquestes terres banyades pel gran sol,
algú dirà: Ell ha marxat ben sol!
No el cregueu pas, m’emporto la memòria.
Pensaments divins
Satanàs accepta el “bany Maria”, hi ha crisi.
Satanàs us disculpo, però deixeu d’enforcar-me.
Judes ha descartat jugar al penjat.
Jesús ha de demanar permís per predicar en el temple.
Déu no vol reparar amb el temps.
Satanàs es disfressà de capellà i guanyà el concurs.
Déu s’ha vist obligat a crear un concurs de poesia.
Tres apòstols demanen fer un partit de dretes.
Déu està negociant per sortir a les revistes del cor.
Déu ho sap, el cervell humà no ha traspassat l’adolescència.