Dos poemes de comiat i deu pensaments divins

04 Març, 2010 19:02
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

No puc fugir

 

Llavors, la mort em mira, s’acomoda,

em porta al tros on no hi haurà demà,

em sento trist, els riures són afora

endins es queda el seny, el tarannà.

Com ella parla del càntic i la pressa

del nou dejuni talment mal encetat,

he de ser home gasiu d’una saviesa,

sense fermesa, viatjant amb poc esclat.

Allí, ben sol, enmig càntics i joia,

enceto un vent fresquívol, eixerit,

no tinc res més, acabo aquesta història,

no hi ha remei, ara, no puc fugir.

 

No el cregueu pas

 

Desertaré, abandonant la terra

que ahir donava el negre pa i el vi,

aplega l’hora, he fet el meu camí,

aquest cor meu, a poc a poc, s’esguerra.

Vindran els monstres, les darreres mentides

a omplir, de pressa, els buits més desplaents,

coneixeré un plorar d’innocents

quan obriran les portes dels meus riures.

Llavors, el vent, amb cara allargassada,

discretament, s’enlairarà al Montsià,

sense més pausa, sorrut, aplegarà

a nostra mar, amb barques amanides.

Remuntaré, sense pena ni glòria,

aquestes terres banyades pel gran sol,

algú dirà: Ell ha marxat ben sol!

No el cregueu pas, m’emporto la memòria. 

 

Pensaments divins

 

Satanàs accepta el “bany Maria”, hi ha crisi.

Satanàs us disculpo, però deixeu d’enforcar-me.

Judes ha descartat jugar al penjat.

Jesús ha de demanar permís per predicar en el temple.

Déu no vol reparar amb el temps.

Satanàs es disfressà de capellà i guanyà el concurs.

Déu s’ha vist obligat a crear un concurs de poesia.

Tres apòstols demanen fer un partit de dretes.

Déu està negociant per sortir a les revistes del cor.

Déu ho sap, el cervell humà no ha traspassat l’adolescència. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Primer mes de l'any: