Set poemes de Nadal
14 Desembre, 2008 17:04
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
I
Com l’estel il·lumina,
sense pausa, tot Betlem,
com de sobte, ja s’apropen,
sense pressa, els tres Reis,
Com Josep, alçarà el cap,
tot guaitant el dolç Minyó
i Maria, enfeinada,
lluirà entre clarors.
II
Pastor i rabadà
han sentit el frec,
han notat la llum,
han vingut després.
Porten gran sarró
amb formatge i mel,
és el seu sopar,
el desembre és fred.
Entren al pessebre,
volen aixopluc,
digueu-me: Qui troben
entre el bou i el ruc?
III
Sota l’ombra
del gran àngel,
vet aquí
els qui he trobat:
Una Mare, un Minyó
amb un Pare atabalat.
IV
Corren els minyons,
carrers de Betlem,
cerquen un pessebre
on és nat un Rei.
Maria és la Mare,
el Pare és Josep.
V
I Jesús arriba, ara,
entre palla, al nostre món,
ha portat la gran estrella
l’ha deixat per a tothom.
Els seus Pares com se’l miren,
no se’n saben avenir,
sona l'hora per la festa,
ha vingut per a ser Fill.
VI
Josep agafa palla,
clara, dolça, amb caliu
i la posa en el pessebre,
mireu: aplega un llit,
la Maria il·luminada
porta en braços el seu Nin.
I Betlem com es desperta,
gairebé a la mitja nit,
perquè escolta les rialles
les corrandes i mil crits.
El gran cel és una festa,
ha nascut el Salvador
i cent àngels anuncien:
El cel canta, és ben a prop!
VII
En aplegar a Betlem,
després de llarga jornada,
he trobat posada i taula,
molta gana i massa fred.
I, mentre anava el sopar,
he vist una estrella encesa,
dos pastors, sense ramat,
tot parlant d’una parella:
Havien tingut Infant
en un pessebre forà,
potser hauria d’anar?,
però, ara, em fa mandra.
Un dimoni com m’ho diu:
Deixa empresa tan dolenta,
no trobes que, seran pobres,
els qui tenen tal despesa?
Potser aniré demà,
perquè ara deu ser fosc
com en sento tot confós,
no m'agrada aquesta feina.
f