Set poemes de Nadal

14 Desembre, 2008 17:04
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

I

 

Com l’estel il·lumina,

sense pausa, tot Betlem,

com de sobte, ja s’apropen,

sense pressa, els tres Reis,

Com Josep, alçarà el cap,

tot guaitant el dolç Minyó

i Maria, enfeinada,

lluirà entre clarors.

 

II

 

Pastor i rabadà 

han sentit el frec,

han notat la llum,

han vingut després.

Porten gran sarró

amb formatge i mel,

és el seu sopar,

el desembre és fred.

Entren al pessebre,

volen aixopluc,

digueu-me: Qui troben

entre el bou i el ruc?

 

III

 

Sota l’ombra

del gran àngel,

vet aquí

els qui he trobat:

Una Mare, un Minyó

amb un Pare atabalat.

 

IV

 

Corren els minyons,

carrers de Betlem,

cerquen un pessebre

on és nat un Rei.

Maria és la Mare,

el Pare és Josep.

 

V

 

 I Jesús arriba, ara,

entre palla, al nostre món,

ha portat la gran estrella

l’ha deixat per a tothom.

Els seus Pares com se’l miren,

no se’n saben avenir,

sona l'hora per la festa,

ha vingut per a ser Fill.

 

VI

 

Josep agafa palla,

clara, dolça, amb caliu

i la posa en el pessebre,

mireu: aplega un llit,

la Maria il·luminada

porta en braços el seu Nin.

I Betlem com es desperta,

gairebé a la mitja nit,

perquè escolta les rialles

les corrandes i mil crits.

El gran cel és una festa,

ha nascut el Salvador

i cent àngels anuncien:

El cel canta, és ben a prop!

 

VII

 

En aplegar a Betlem,

després de llarga jornada,

he trobat posada i taula,

molta gana i massa fred.

I, mentre anava el sopar,

he vist una estrella encesa,

dos pastors, sense ramat,

tot parlant d’una parella:

Havien tingut Infant

en un pessebre forà,

potser hauria d’anar?,

però, ara, em fa mandra.

Un dimoni com m’ho diu:

Deixa empresa tan dolenta,

no trobes que, seran pobres,

els qui tenen tal despesa?

Potser aniré demà,

perquè ara deu ser fosc

com en sento tot confós,

no m'agrada aquesta feina.

 

 

f

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: