Dos poemes bèsties i deu pensaments educatius

03 Desembre, 2008 18:56
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

El cor bramula

 

El cor bramula penjat al cim

on sotgen, tous, els fils daurats,

no crida més l'insecte prim,

esguarda, foll, sa malvestat.

Ulls de la mare més que rogencs,

rabents un cop, ara parats,

veuen la joia, un sofriment,

veuen present, veuen passat.

D'un ou poruc, un fill sensat,

sis peus petits, un negre cap,

rabassudet, cofoi, constant,

un no ser dir, però se sap.

Llevant-se d'hora, tot i cercant,

per a un vailet, les tendres fulles,

posant ton pit cara a llevant,

per a ell el bo, per tu: despulles.

I res s'esmuny del tebi llit

on gronxes l'or del teu seguici,

tot l'estimat ara és un crim,

tot finirà, sagnant ofici.

Mes jo sé prou, digna mestressa

i encara que el cor deleix,

tu tornaràs a casa teva

per a reprendre sempre el mateix.

 

Un cap de tro

 

Un cap de tro ve amb mi,

dissortadament no puc

fer-li la guitza i si

de vegades he rebut 

ell ha rebut com qui

pren per abric el cuc.

Malauradament ell sap

que sóc deixat i brètol,

gasiu de qualitat,

estèril, més bé llépol,

que estimo d'amagat

i tinc fullam per sègol.

Segurament li agrada

dormir de cara al mar,

sembrar com tota fada,

escriure i capbussar,

omplir de carn salada,

cruspir com un senglar.

Llevar-se com la lluna,

desdibuixar un penell

i trepitjar aquell vell

que cada matí engruna

ma vida en un cartell.

Tornar cansat i seure,

ensarronant els hostes,

alçar el braç per beure

i recordar, a les postres,

que encara no vull creure

que estic voltat de sostres.

 

Pensaments educatius

 

Les feres petites han d'aprendre a fugir amb ordre.

La vida és un mal teatre d'una sola funció.

Ells ho intenten: sempre es pot fer volar un mestre.

No vull tenir deixebles, no suporto la creu.

Vindrà un dia en el qual no s'excusarà ningú.

Cada dia entra, a cegues, a la casa de l'oblit.

No suporto alumnes bons, no em volen ensenyar res.

Poseu els alumnes en un cove i després els destrieu.

Estic convençut: ensenyar no significa aprendre.

És difícil pensar que podrien viure sense mi. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs