Dos poemes freds i deu epitafis
08 Desembre, 2008 11:57
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Anunci d'hivern
El cel es mostra grisenc,
els camins d'una herba seca,
és l'anunci de l'hivern,
ara ens porta vers la cendra.
El poble es vesteix de fred,
els fumerals singlotegen,
la mainada es reuneix,
prop de l'avi, a les tenebres.
Els conta contes de dracs,
de gegants i de princeses
i, de tant en tant, es para
per a moure els encenalls.
Si remireu a l'envà,
quan la flama l'il·lumina,
veureu com creix la boirina
entre la por i el somiar.
La nit té un encís nou, nat
d'una fredor solitària,
la muntanya s'ha fet gran
i la vall més rondinaire.
La dolçor d'aquest vell poble
pren un espai indecís,
mentre dorm cansat el pobre,
el ric es torna més ric.
Faig de follet
Com recorden el passat,
aquelles tardes d'hivern,
entre el foc, el finestral,
entre la fosca i el fred.
Passes els fulls d'aquell llibre
que un dia et van regalar,
i, de tant en tant, somies
amb l'home que has estimat.
Jo que, avui, faig de follet
perquè n'estic castigat,
m'he posat entre els teus estris,
ara et miro de bon grat.
Tens les hores mal comptades,
la vida et va passant
entre fils i l'esperança
de ser una altra, almenys demà.
Ara, quan toquin les onze
i te'n vagis a dormir,
hi seré entre les ombres
quan emplenen el teu llit.
Epitafis
Ni penses, en anar de tapes.
És la primera vegada que m'han deixat entrar.
Ja he reclamat a l'assegurança.
Algú em pot esborrar dels anys.
No vingueu avui, estem de festa.
A l'estiu, només sortim per la nit.
Aquí, només tenim el necessari.
He descobert que l'anell no era bo.
Passen les hores sense pressió.
He demanat permís per fer obres.