Quatre poemes de Nadal
20 Desembre, 2008 19:59
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
VIII
Arriba el desembre,
aplega a Betlem,
trobant a la porta
gent que va i que ve.
Entre aquesta gent,
veig una parella:
Ell es diu Josep,
és fuster de mena.
Una Jove dona,
avui, l’acompanya,
va plena de cos,
molt blanca de cara.
On deuen anar?
Quina empresa els duu?
No parlo ja més,
no tinc cap motiu.
IX
Una estrella nouvinguda
com s’atura a Betlem,
tres Reis van darrere d’ ella,
la segueixen els tres Reis.
Poc abans, una parella,
al bell mig d'un sofriment,
anaven buscant estada
per descansar- hi un moment.
Ella ja se’ n surt de comptes,
no cal dir la cara d’ Ell,
no troben ni mala cambra
ni un mal jaç on passar el fred.
Han trobat, a les afores,
un pessebre arrecerat,
els dóna un grapat de palla,
allí, arriba el Rei més gran.
X
Na Maria torna encara
al camí del sofriment,
unes ganes de ser Mare,
el complir un manament.
La somera com es cansa,
endevina que és Betlem,
només estable demana,
un estable sense fred.
Na Maria fatigada,
entregat el bon Josep,
la somera ni comenta,
ni es lamenta, no diu res.
Quan tot semblava prou fosc,
s’ ho menjava tot la nit,
un pessebre els atura,
ara, ja no han de seguir.
Na Maria vol baixar,
en Josep me l’acomoda,
cel esclata, arriba l’hora,
el gran llum i l’ infantar.
XI
Aplegant l’hora tardana,
es presenten els tres Reis,
Reis del saber, de fortuna,
per reconèixer altre Rei.
Comenten la meravella,
la humilitat del palau,
la grandària de l’estrella,
la senzillesa i la pau.
Li porten els tres regals,
li faran el compliment,
suggeriment de fugir,
allunyar-se de Betlem.