Dos poemes de teatre i deu pensaments educatius

10 Desembre, 2008 16:50
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

S'obre el teló

 

S'obre el teló, llavors

un somni endarrerit

s'aixeca i nosaltres

prenem lloc i sentit.

Els primers personatges

rellisquen, dissortats,

en busca del diari

paper d'humanitats,

damunt l'escena troben

sempre el pitjor enemic,

la lluita està servida,

el  cor esporuguit.

Un, que era bo, deleix

perquè li cal sofrir,

un, que era el més  pobre,

es veu vestit de ric.

Allí balla si cal

i, si convé, fins mor,

farà d'hereu que torna

o, si li escau, de sord.

Destriarà el paper,

envoltarà les ombres,

engegarà el sospir,

es quedarà a soles.

Ens voldrà amorosir

i, potser, ens portarà

d'un ahir a un demà,

d'un vetllar a un dormir.

I, si ho aconsegueix,

es despullarà per fi,

enmig d'aplaudiments,

per ser altre cop veí.

Així, el gran teatre,

ens porta a altres mons,

per mig d'aquells paratges

de fustes i cartrons.

 

Sa majestat

 

Sa majestat m'obliga

a fer-me el maquillatge

i emplenar l'escena

on sols un personatge

presentarà, en un acte,

la trama de sa vida.

Les fosques i clarianes

faran de l'escenari

el mantell rebregat,

el paper de diari,

desfet i maltractat

per un suc d'amanida,

serà la carta escrita

que mai es va enviar.

L'escombra, mon cavall,

l'embut, el casc de ferro,

el públic, la ciutat

i jo, a crits de guerra 

desfent tot l'entrellat

de qui m'estima i vetlla.

Vianant d'un vell país

que dóna vida el mar,

aquell que ens enlluerna,

sóc fill fidel, el nat

al més profund d'un llit,

qui mira cap al sud

i encara, ara, ignora

per quin nou compromís,

té un paper d'heroi

perdut del paradís.

 

Pensaments educatius

 

Enfadar-se el just i riure innocentment.

Els pares volen educació, es veu que els costa trobar-la.

Han provat de deixar-nos per veure si ens en sortim.

Poques passes hi ha de la saviesa a la indiferència.

Un monòleg és una lliçó sense comprovar.

Volen bons mestres, si és possible, que no facin parlar.

Potser perdré les hores, però sortiré sense recança.

Si poseu més gana, despertareu més ulls.

No vull deixar els alumnes, segur que malparlen.

Potser és bo, fer-s'ho mirar, si encara us agradeu. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs