Dos poemes de teatre i deu pensaments educatius
10 Desembre, 2008 16:50
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
S'obre el teló
S'obre el teló, llavors
un somni endarrerit
s'aixeca i nosaltres
prenem lloc i sentit.
Els primers personatges
rellisquen, dissortats,
en busca del diari
paper d'humanitats,
damunt l'escena troben
sempre el pitjor enemic,
la lluita està servida,
el cor esporuguit.
Un, que era bo, deleix
perquè li cal sofrir,
un, que era el més pobre,
es veu vestit de ric.
Allí balla si cal
i, si convé, fins mor,
farà d'hereu que torna
o, si li escau, de sord.
Destriarà el paper,
envoltarà les ombres,
engegarà el sospir,
es quedarà a soles.
Ens voldrà amorosir
i, potser, ens portarà
d'un ahir a un demà,
d'un vetllar a un dormir.
I, si ho aconsegueix,
es despullarà per fi,
enmig d'aplaudiments,
per ser altre cop veí.
Així, el gran teatre,
ens porta a altres mons,
per mig d'aquells paratges
de fustes i cartrons.
Sa majestat
Sa majestat m'obliga
a fer-me el maquillatge
i emplenar l'escena
on sols un personatge
presentarà, en un acte,
la trama de sa vida.
Les fosques i clarianes
faran de l'escenari
el mantell rebregat,
el paper de diari,
desfet i maltractat
per un suc d'amanida,
serà la carta escrita
que mai es va enviar.
L'escombra, mon cavall,
l'embut, el casc de ferro,
el públic, la ciutat
i jo, a crits de guerra
desfent tot l'entrellat
de qui m'estima i vetlla.
Vianant d'un vell país
que dóna vida el mar,
aquell que ens enlluerna,
sóc fill fidel, el nat
al més profund d'un llit,
qui mira cap al sud
i encara, ara, ignora
per quin nou compromís,
té un paper d'heroi
perdut del paradís.
Pensaments educatius
Enfadar-se el just i riure innocentment.
Els pares volen educació, es veu que els costa trobar-la.
Han provat de deixar-nos per veure si ens en sortim.
Poques passes hi ha de la saviesa a la indiferència.
Un monòleg és una lliçó sense comprovar.
Volen bons mestres, si és possible, que no facin parlar.
Potser perdré les hores, però sortiré sense recança.
Si poseu més gana, despertareu més ulls.
No vull deixar els alumnes, segur que malparlen.
Potser és bo, fer-s'ho mirar, si encara us agradeu.