Dos poemes valents i deu pensaments educatius

28 Setembre, 2008 17:18
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

Sóc dolent

 

Ara callo i, sense pressa,

vaig tombant gerra i cistell,

al capdavall és un vell,

ha perdut tota fermesa.

Sóc dolent, em diu la noia,

perquè ignora la raó:

A resultes de ser bo,

no hi ha guanys, ni or ni joia.

Cal anar per la vall fosca

amb dèria de ser el valent,

el vestir-se d'innocent

és perdre la guerra grossa.

Cal empènyer amb molta força,

trepitjar els més babaus

perquè, per a fer les paus,

sempre hi ha una hora dolça.

Pica fort, no et distreguis,

que, amb els plors escadussers,

trobaràs allò permès,

és possible que no perdis.

I no oblides, és la guerra

i, si no saps conquerir,

un altre et farà patir,

tu perdràs tota la cresta.

 

 Si no tinc massa pressa

 

Carrer amunt, porto fermesa,

esperança en el mirar,

vaig ansiós, el cor batega,

els ulls topen els portals.

No és maca ni ben plantada

ni li escauen els brodats,

ella és bruna, entremaliada,

té un llum en el mirar.

És la primera germana

que s' hauria de casar,

a casa en queden quatre

i ningú l'ha festejat.

El pare, que pot ser sogre,

està més que disposat,

ara, em faré rondinaire 

tot i cercant l'entrellat.

Posarà damunt la taula

una casa amb un hortet

i, si no tinc massa pressa,

mobiliari i parament. 

 

Pensaments educatius

 

Trenta déus no caben en una aula.

Tinc alumnes espavilats: dotze anys i només volen trepitjar tecles.

Procureu fer-los viatjar, sense caure, per dintre el cap.

Em costa fer entrar, amb metodologia, vint alumnes dintre el llibre. 

Millor mestre era Jesús i vèieu com va acabar.

Un curs és una travessia pel desert de la indiferència.

No patiu per vosaltres, sempre hi ha qui us compadeix.

Avui només he aconseguit embrutar un altre full.

Els nois han de ser competents, però amb molta mesura.

Si us preocupa el resultat, procureu canviar-lo. 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















A quin mes es celebra nadal: