Hi ha mil estrelles i set poemes més
01 Agost, 2020 06:58
Publicat per jjroca,
Poemes
Hi ha mil estrelles
Dieu-me amor
si tot són meravelles,
hi ha mil estrelles
viatjant amb coixí,
escric així:
voltat de grans tenebres,
massa temences
riuen de mi,
he de portar:
desig entre silencis,
és un bell somni
per a somiar,
deixeu que vessi
no he de marxar.
Després, em deixa anar
En comptades ocasions,
els dolents seran els bons,
dissortats els enrenous
en una nau que navega,
la vida és vela estesa
barallant-se per un sou.
I, després, es deixa anar
puix ni pensa en aturar.
Entre pau i enteniment,
el cos pesa llur moment.
Benvingut al nou infern
de tenir sense gaudir,
altra cosa no he de dir
puix xerrant la por es perd.
Desconec els nouvinguts
Poca son i molt xivarri
va endinsant-se en el carrer,
és el passar matusser
de la gent d’un altre barri.
Desconec els nouvinguts
a gaudir una festa grassa,
veig l’alegria com passa
entre entrebancs ben eixuts.
Sortosament, els més vells
prou es queixen de la sort
i escolten mentre sojornen.
Com demano que no tornen,
les disbauxes d’altre lloc,
a posar nous cascavells.
Potser no hi són totes
És en somiar
on passo més hores,
potser no hi són totes,
però tant em fa.
Com cada matí,
demano al meu sol
un xic de consol,
un raig d’esperit.
Anem travessant
carrerons i places
fins aplegar al migdia.
La tarda m’obliga
a fer les pensades
que m’agraden tant.
És el regne dolç
És el regne dolç
on dormo a la nit,
ben sol, arrupit,
topant amb la por.
Poncelles airoses
prenen els terrats
per deixar, a les golfes,
vi fort, ensucrat.
Parlen de promeses
des de bon matí
i esperen l’infern,
però massa es perd
i he de conquerir
les noves fronteres.
La rosella riu
La rosella riu
i és la primavera
qui cerca el caliu
prop de casa seva.
Allà, un xic lluny
dormen orenetes
esperant l’estiu
de les grans promeses.
Amb milers de mosques,
vivia un mosquit
pensant en menjar.
Com es va posar
a passar la nit
entre mosses joves.
Al carrer, fa sol
A la casa estant,
sense massa ofici,
vaig prenent el vici
de pobre estadant.
Al carrer, fa sol
i pixen els gossos,
quatre grans mandrosos
es queixen de tot.
I va la misèria
ocupant l’espai
de la fantasia.
No haig alegria
enmig d’un esglai
capficat de mena.
Molta feina i poc més
A la casa del pagès,
molta feina i poc més.
A la plaça, riallades
de pobres i benestants,
a l’església, pocs cristians
van enllestint les comandes.
En el port dels mariners,
hi ha mosques fent la revetlla,
sota un fanal, la parella
va somiant en el recés.
Com m’agrada aquesta terra
tan feta a claudicar,
un bon dia, vull anar
a fer una tombarella.