Dos poemes de nones i deu pensaments educatius

26 Setembre, 2009 21:28
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

Com goso

 

En el passar del gran dia,

com enyoro mon coixí,

eixerit, ben ple de palla,

gran company de mitja nit.

Del matí, a trenc d’ albada,

com em parla, el molt sorrut,

vós diríeu: Sembla mut!

És tan ase, tan fantasma!

L’ agafo, el fito, el llenço

al capdavall del gran llit,

es posa damunt butaca,

amb ganes de ben dormir.

Llavors em llevo, entrebanco

La meitat dels pobres dits,

cent lleganyes a la cara,

mil badalls a l’ esperit.

Com goso, tanco la cambra,

enfilo el gran passadís,

una taula, vint rajoles,

amb un quadre d’ arlequí.

Menjo plat amb mitja poma,

tres dolços de fer morir,

una tassa amb xocolata,

manaments del meu destí.

Em llenço cap a la feina,

tot travessant el carrer,

volia ser botiguer,

ara treballo sols d’ esma.

Car la son és ma companya,

em troba en tot moment,

sóc del tot un malfeiner:                                               

Ni reposa ni trafega.

 

Va venir el son

 

Ve la lluna, sol em deixa

per la banda del castell,

ni porto cap atuell

per encabir ma noblesa.

Sóc vianant sense xivarri,

tot solcant camins i valls.

vaig fugint dels benestants,

d’ advocats i de notaris.

He perdut tota l’ herència

en gran partida de cartes,

el veí em feu la gràcia

de treure’ m totes les bases.

Llavors aplegà el bon vi,

el pensament i la ciència,

el saber estar, la consciència,

tots plegats van raure amb mi.

Després va venir el son,

va convidar-me de franc,

ara sóc l’ amic constant,

dormir és gaudir del món.

El món d’ herois esberlats,

cansat de ser a la guerra,

sols em convida una gerra

per a perdre gran combat.
 

Pensaments educatius

 
Si us fereixen, és que no apunten bé.

La meitat d' ells es pensen que no he vingut.

Si els mireu atentament, veureu que volen fugir.

Entre pares i mestres, ens repartim la seva ràbia.

Mai tantes paraules viatgen sense fronteres.

Alumnes callats, preparen la batalla.

Si feu un poc tard, procureu plegar d'hora.                          

Tinc un alumne que pregunta, deu ser sord.

Llenço una pregunta a l' aire, si fa vent, contestarà.                                                        

No saben preguntar, contesten abans que jo.  

Comentaris | 0 RetroenllaçOs