Dos poemes monstruosos i deu pensaments divins

11 Setembre, 2009 13:20
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 
Monstre petit

De vegades sí, els monstres obliguen
a restar despert, a deixar el bon llit,
llavors em rendeixo, sentint-me atordit,
sóc un navegant en corrents antigues.
És tota una sort ser curt i maldestre,
emplenar paraules sense gens de sort,
estic ofegat, no tinc cap raó
per a continuar en el joc d’aprendre.
Però, vet aquí, un monstre petit,
mig bocabadat, més tou i més noble,
em diu entre dents: Només ets un home!,
llavors ho assimilo, enceto un escrit.
Allí, he de posar paraules senceres,
que portin la dèria, les ganes, el seny,
després fugiran cercant les dreceres.
Quedaré callat, obtús, innocent,
per cercar de nou, la llum encisera,
en un vas petit ben ple d’aiguardent.

Monstre gran

A cavall de la fortuna,
sense pressa en arribar
he trobat, volguda lluna,
un vell monstre, massa gran.
Li contava enganyifes,
malifetes, averanys,
com se’n reia el capsigrany
d’aquestes penes farcides.
He provat de tocar fusta,
tocar ferro, tocar el dos,
he aplegat, del tot confós,
allí on mana sàvia bruixa.
He demanat encanteris,
respostes a solucions,
m’ha donat la bona sort
barrejada amb cent misteris.
Ara, corro, faig el sord,
tremolo com la gran fulla,
el gran monstre em despulla,
aquí, s’acaba la sort.
Prego el vent, mudo, m’enlairo
trenco el crit, surto rabent,
el monstre no n’és conscient
i, tocant terra, m’esberlo.

Pensaments divins

Déu va enviar el seu Fill a salvar el món, jo enviaré el meu a comprovar-ho.
He malparlat de Déu, però sense segones males intencions.
Necessito una mica més de fe, qui me'n pot deixar?
Reconec que he pecat, però ha estat un plaer.
Si has d'anar al cel, compte amb la lletra menuda.
Estic pendent de judici, no sé si cauré.
Estic al cel, almenys no em maregen.
Satanàs m'ha fet el sermó, encara tinc les pestanyes cremades.
Déu vol passar comptes, però mai porta llapis.
He estat a la casa de Déu, cap hoste es quedava a dinar. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs