Dos poemes ganduls i deu pensaments educatius
09 Setembre, 2009 18:01
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Atures
Sense pressa, passa el vent
mentre sóc vora del pou,
massa estiu, massa calor,
com em porta a no fer res.
Temps passats, potser corria,
del meu cos feia comerç,
malaguanyat, veloç temps,
desconhort, cansada via.
El cotxe, mil viatges,
tantes coses, tants volers,
em portaven al plaer
de provar millorar els altres.
Però la vida trascola,
serra amunt i serra avall,
potser un dia porta ball,
la majoria ni el troba.
Així passen les setmanes,
les mesades, algun any,
de sobte et sents estrany
enmig de cent bajanades.
Detures el cos i veus,
la grandària de la panxa,
aquell “Quixot de la Manxa”
ha esdevingut escuder.
Llavors t’ho penses, atures,
cercant l’ombra del gran om,
fosca pregona d’un pou
on les presses són porugues.
Pare
Pare, si anés al treball,
fóra rei de la contrada,
sense escut, sense l’espasa,
guanyaria cent combats!
Pare, si, ara, em llevés
trobaria cent volers,
els carrers tots a mig fer,
amagats tots els diners!
Pare, si tingués gana
mil esmorzars em prendria,
tot engreixant dia a dia,
massa gras per fer camada!
Pare, si no fes el vent,
trauria el carro i el ruc,
cercaria l’aixopluc
del més gran dels garrofers!
Pare, si no plogués,
les cent plantes regaria,
faria la gran collita,
portaria el gran saber!
Pare, si el Déu volgués,
no tindria tanta enveja,
ara temo la revenja,
és així: Veig que ho entens!
Pensaments educatius
No vull aprendre més, no sé on desar les idees.
És complicada la lliçó, de fet, està fora de temps.
A dos quarts de nou, vaig començar, acabar i recollir.
Estic content, era a la classe i no m'han vist.
El pare vol resultats, jo començar el partit.
La classe era plena, algú deia que hi havia ofertes.
M'hauré equivocat, avui, escoltaven.
Mai poseu un examen sense consultar la sibil·la.
He programat la classe, ara deixaré la finestra oberta.
A més de tenir poc coneixement, volia ser mestre.