Dos poemes de carrasca i deu pensaments divins
03 Setembre, 2009 16:11
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Carrasca feixuga
He dormit, enmig el bosc,
un migdia, havent dinat,
sota l’ombra, en el redós
d’un vell arbre massa gros,
massa lluny de la ciutat.
Una carrasca feixuga,
poques ganes de parlar,
només li agrada somiar
que, tot i sent tan poruga,
no li espanta vent ni llamp.
Ha trencat el seu silenci,
tot parlant d’un noble heroi:
Desprès home, abans noi,
la va plantar, gran misteri,
sense pressa, en aquest lloc.
Desig
Ansiosa de tenir fills,
mai els voldries menjats,
llences ara, sense crits,
amb barrets, els nobles glans.
És pesant el seu viatge,
des de casa veus com van,
uns apleguen entre pedres,
altres rauen en el pla.
Com apleguen les bestioles
a la festa de tardor,
acarona un tebi sol,
els parla d’hores ben dolces.
Uns aniran en un cove,
altres seran entre mans,
uns viatjaran a la panxa
d’un mamífer afamat.
Amatent mare que sents,
tot mirant de tan gran cim
com acaben els teus nins
cercant desig de fruitar.
No manllevis la recança,
prega, calla, encomana,
entre mil, hi haurà qui avança,
en carrasca esdevindrà.
Pensaments divins
Canvio deu pecats mortals per un esglaó.
He arribat al cel d'hora, encara dormien.
Satanàs està disgustat, no ha encertat la loteria.
Satanàs té problemes de liquació, necessita més aigua calenta.
Jesús ha demanat reduir a terminis.
Déu creà el buit, necessitava aïllar-se dels esperits.
Al cel, fan obres, no cal dir que seran bones.
Volia anar al cel, però vaig rebre massa ofertes.
No he entès perquè només hi ha set pecats capitals.
El pecat era capital, però les rodalies anaven incloses.