Dos poemes tous i deu epitafis

15 Abril, 2009 12:03
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

 

El temps

El temps, que passa i oblida
el trontollar en el passar,
em vol posar, per amiga,
la vida que es va allunyant.
I s’allunya quan somio
i s’allunya quan refaig
aquell deure de fatiga
que m’imposa el cos preat.
El temps, que passa, enganya
i mai es vol aturar,
em deixa a les hores toves
i, quan el crido, se’n va.
No és molt anar amb cos d’home,
ell s’omple de vanitat,
després, perd tota fermesa,
quan la sort plora i se’n va.

Noia

Noia, la rosa fa peça
i et contarà, si l’escoltes,
al darrere del perfum,
aquelles paraules toves.
No et parlo avui de victòries
de grandeses ni embalums,
et parlaré de les presses,
del desig que porto als ulls.
Noia, la rosa fa peça
i, aquesta mà que la duu,
no té gràcia si no arriba
a trobar la que és amb tu!

Epitafis

He decidit: Tornar-me invisible!
He mort per una bona causa: Estava viu!
Eviteu despertar-me abans del migdia.
Tinc pena: Tants deutes i estic sense fer res.
Ho sento: Encara no m'he fet a la idea!
El veí vol que li signi una hipoteca.
Ho tinc dit: Truqueu abans de venir!
Em trobo com a perdut.
De fet, estic sense dents.
Amb quatre retocs, igual faig goig!
 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs