Dos poemes amatents i deu pensaments divins
18 Abril, 2009 19:21
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sento
Sento com l’amor així m’abraona,
em colpeja, ara, tot el pensament,
és una juguesca de la mala gent,
em porta, a la casa, un somrís de dona.
Abans, trafegava, anant tot el dia,
entre una feina, un saber jugar,
anava al cafè, anava a pregar,
arribant la nit, ben sol m’adormia.
Però, per fi, sona la festa preada
i, com si tal cosa, a ballar aniré,
potser que la trobi amb vestit de fada,
li diré acudits, els gojos faré;
veuré com es para, em mira, reposa
i, després d’això, no sé si podré.
L’espero
És així com apareix
la joiosa primavera,
amb les ganes de ser jove,
d’estimar una deessa.
L’abril enfila segur
i es retarda l’escalfor,
els desitjos i l’amor,
el sentir-se presoner.
Ara, espero amatent,
perquè veig com ja s’acosta,
m’entaforo amb la rosa,
li ofreno el meu deler.
Pensaments divins
Volia ser déu, però tenia els braços curts.
Els científics no poden creure en Déu, necessiten el seu lloc.
Déu necessita empreses elèctriques, Satanàs està més fet a viure a les fosques.
Fa minuts que sóc a l'infern i ja em busquen les pessigolles.
L'infern està desconegut: Ara serveixen carn crua!
Satanàs diu: Trobo a Déu com a apàtic.
Déu prohibeix l'entrada de fantasmes després del migdia.
Cel en obres: Han començat a posar dutxes d'aigua tèbia!
Aniria al cel, però és espai lliure de fums.
Déu està enfurismat: Ha fet fora el cap de logística!