Dos poemes viatgers i deu pensaments divins

24 Abril, 2009 19:17
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments

He recomptat

He segut, per una estona,
a Tortosa, en el parc,
he vist el temps somiar,
una tarda, sense força.
He sentit xerrar tres vells,
d’empreses mai acabades,
de totes les nobles fades,
qui els acosten fins al cel.
He vist arbres sempiterns
retallats, cara esblaimada,
he recomptat, de passada,
els desitjos, els volers.

Per la voreta

Per la voreta del riu,
aquell que farà país,
he trobat el poc caliu
d’un passeig prou ensopit.
No he sentit les riallades
de les joves aprenents,
qui aniran a cercar rei,
al redós de les mil cases.
Les qui porten cent vestits
des de l’albada a la tarda,
les qui odien a la mare
i no saben com eixir.
Per la voreta del riu,
aquell que tothom desitja,
he sentit les aus porugues,
vent suau que fa gaudir.
No he sentit les riallades
d’aquells mossos insolents,
qui, a despit de molta gent,
posen crits, gargallejades.
Estic convençut del tot:
La ciutat massa m’esvera,
tinc una nau sense vela,
muda, lligada en el moll!

Pensaments divins

Estava pensant amb Déu i m'he quedat sense bateria.
Déu té problemes d'espai, no pot ni eixir fora.
Satanàs és de vacances, aquest cop no ha anat al desert.
És una dimoni molt maca, però vol manar.
Déu ha contractat una assegurança de vida eterna.
Déu no té dubtes: Sap, perfectament, on no vol ser-hi!
Satanàs potser és més brillant, però no fa pressupost.
La llum del final del túnel és la del tricicle que et ve a buscar.
Déu entrena un equip sense massa ambicions.
Sant Pere anirà a pescar si Jesús no l'acompanya.
 

 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs