Dos poemes de fidels i deu pensaments divins
10 Abril, 2009 19:39
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Omplen casa
La terra crida, sadolla,
en el dia trist de l’any,
els vilatans omplen casa,
omplen casa els convidats.
Han vingut de terres noves,
ben guarnides de quitrà,
amb llaunes de tota mena,
han vingut per visitar.
Aniran cap a l’església,
la torre del gran castell,
els monuments de mil flors:
Com recorden mort d’un Rei!
Sortiran en processó,
amb ciris de tota mida,
és l’hora de fer seguida,
de patir per un estrany.
És hora
És hora de fer bagatge,
d’asseure’s i de pensar:
On serem a l’endemà?
És Pasqua sense coratge!
Qui ha tornat, sense pressa,
d’una missió impossible?
Qui ha pujat al Calvari
per trobar una calavera?
Ha recordat el Diumenge:
Hem conquerit a la mort!
Hem deixat tot un traïdor,
esporuguit, buscant Regne!
És hora de tornar, enrere,
en solemne processó,
per trobar aquella presó
que s’obre a la primavera!
Pensaments divins
Ara, em faré un déu a mida i me'l posaré al portàtil.
Si no voleu anar al cel, proveu de no morir.
Déu meu: Si deixo la terra, què em posaràs a sota?
He provat de ser déu, però acabo a la cambra de bany.
Satanàs comprarà banyes, als xinesos, per a la botiga de records.
Havia d'anar al cel, però em vaig agafar als diners.
Jesús demana apòstols sense afany de lucre.
Havia venut l' ànima, però han traslladar el dimoni de galàxia.
Jesús està a segon d' Enologia.
Satanàs: La solució no és posar la cua al microones!