Dos poemes de prometatge i deu epitafis

28 Abril, 2009 05:58
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Prometatge

La lluna es lleva ferotge
sobre el cim del vell Montsià,
com l’envejo, voldria anar
sense atura ni equipatge.
Tot va començar un divendres,
a migdia, en el mercat:
Allí, on compren tot car,
allí, on venen promeses.
Anava, sense cap pressa,
el cistell eixut de tot,
era l’hereu de la pena,
de la pena i el dolor.
Vaig trobar-me amb la veïna,
de la plaça i el carrer,
no era volguda del déus,
però les finques tenia.
El pare m’alliçonava:
No creguis, és bon partit,
per ella no has de patir,
enllestirà bé la casa!
Davant de tan gran llicència
per posar-me a festejar,
la sogra em deixà anar:
Posarem vestit i herència!
Provà fugir amb la lluna,
vall avant, cap al castell,
però trobà un reguitzell
de parents de gran fortuna.
Ara, em passo les hores
al portal de la promesa,
ens casarem, farem festa
i manaré com els homes.

A les set

M’han fet armari i llit,
un coixí, un matalàs,
una manta per l’ hivern,
quatre llençols i un domàs.
Com avui ja tinc vint anys,
el pare em dóna promesa,
un trosset i la verema
per a fer la casa gran.
Ella no és cap deessa,
però té la pell molt bruna,
una dot, es mostra dòcil:
Voleu més bona fortuna!
No sé encara com respira
ni si vol tenir mainada,
però és la meva estimada
i viurem amb la família.
En una cambra que dóna
a la banda del carrer
on el sol ja no mareja
ni es posa massa el fred.
A les set, ens casarem,
farem festassa i dinar,
als veïns xocolatada,
al migdia, arròs i gall.
Després, ha de venir passeig,
al capvespre l’ allitar,
a tren d’albada, diana,
desdejuni i el treball.

Epitafis

He anat a missa d'ànimes.
Em pensava que seria diferent.
De moment, no he vist el túnel.
Aviseu el metge, he de pagar-li el certificat.
Encara, no porto hàbits.
Ara, torno a ser fadrí.
El toc de difunts encara em fa cosa.
No demaneu la mort en dilluns, no està per la feina.
Estic esperant que em portin l'altra vida.
Si vols, et faré una visita. 

Comentaris | 0 RetroenllaçOs