Poemes curts (XCI)
15 Gener, 2022 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes curts
La mossa més jove
de tot el carrer,
quan passo, em mira,
quan me'n vaig també,
algun cop, sospira.
Les hores perdudes
al cap del carrer
porten poques mudes
mentre passa el temps,
enllà, a les altures.
Na Maria demanava,
altre cop, anar a comprar,
la mare no la deixava
puix havia d'esmorzar,
mai l'amor donava gana.
En ser a les cinc,
sento créixer el riu,
xisclen tots els nins
per saber-se vius
i plens de desigs.
El pare pagès
tenia una filla,
era com el vent:
anava i venia,
a saber on és?
No demano
altra feina:
no haver amo,
perdre l'eina,
no haver nyanyo.
Amb tres dents
i dos queixals,
vaig perdent
i menjant mal,
massa vell.
És quan parla
el pare llop
quan demana
un xic de por,
l'encomana.
En el regne
del cargol,
ve la febre
en sortir el sol,
és quan ve el rebre.
Mai la lluna
m'ha de dir
si l'escuma
vol dormir,
anem a una.
Quan el sol
em ve a cridar,
diu la son
que ha de marxar,
com em dol.
Massa hores
al carrer
parlen totes
sense fe,
quasi ploren.
He de demanar
quan arribi el son
que vull viatjar
a un altre món
on ni cal somiar.
El meu somni
ve a la nit,
però un dimoni
escanyolit
el fa borni.
Manta roses
del jardí
són formoses
perquè sí,
parlen totes.
A la cuina
mai hi ha son
i es precisa
la il·lusió,
nit i dia.
Portaria,
en un cabàs,
l'alegria
per si al sac
no hi cabia.
Les roses pugen
fins al fanal,
sembla que muden,
però no cal,
mai són feixugues.
En el regne
de la por,
no hi ha xivarri,
estarà en un altre barri
on es troben els minyons.
Passava el vell tren
per la plana verda,
com xiulava a l'herba
per saber si el vent
vindria de pressa.