Poemes curts (XC)

01 Gener, 2022 06:22
Publicat per jjroca, Poemes curts

Una rosa i un jardí,

al tard, m'espera,

m'agrada la primavera

quan em diu que ha de venir

i no m'espera.


En la flaire de les flors,

l'amor somia,

és després quan ve el remor

de l'alegria,

m'agafa a contracor.


Pas que he de dormir

si la bruixa vol

amagar-me el sol

des de bon matí,

amb foscor no es pot.


No demano:

plata i or,

però em planyo

de la sort

puix mai guanyo.


La vella formiga,

quan aplega al gra,

com tria la mida

si la pot triar,

ha massa fatiga.


Una mossa demana:

morir d'amor,

el mosso que la mirava

es quedà sol,

mai podrà escoltar-la.


Les petites feres,

al jardí estant,

diuen que em faig gran,

no estaré per elles,

ni aniré on van.


En l'avenir

de les hores baixes,

demano rebaixes

per tal de tenir

ben plenes les caixes.


En el regne

dels mussols,

tot és fetge

en sortir el sol

no el volen veure.


Massa pedres del camí

conten mentides,

mentiders de totes mides

vestits de saca o de fil,

van rient si crides.


Com un dia sant

quan entro a l'escola

sento com tremola

aquest déu tan gran,

la pena li sobra.


Cada vespre, cada nit,

quan abandono la cleda,

com em torno ben tronera,

prou garlaire, avorrit,

a la noia qui delera.


Amb la flor primera,

la vaig festejar,

li vaig demanar

poder anar a l'era,

gens s'ho va pensar.


No vull per consol

els camins de terra,

m'estimo la serra

quan parla amb el sol,

després, clou i pensa.


Al carrer del mar,

dormen les estrelles,

conten meravelles

si tot és ben clar

i manquen tenebres.


Amics dels amics,

anant cap a escola,

fent la xerinola,

burlant-se de mi,

poc que m'alliçona.


I quan sigui segador,

enmig la sega,

he de prendre, amb la calor,

dolls d'aigua fresca

per a després prendre el son.


La jove més maca,

quan és al jardí,

com l'amor demana:

El vull per a mi!,

és llavors quan bada.


Doneu-me Senyor

la taula parada,

ous amb cansalada

o pernil del bo,

de segur que m'agrada.


En el regne, ploren

els amors perduts,

els amors venuts

mentre acaronen

aquests temps feixucs.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















El masculí de gata: