Poemes curts (XC)
01 Gener, 2022 06:22
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Una rosa i un jardí,
al tard, m'espera,
m'agrada la primavera
quan em diu que ha de venir
i no m'espera.
En la flaire de les flors,
l'amor somia,
és després quan ve el remor
de l'alegria,
m'agafa a contracor.
Pas que he de dormir
si la bruixa vol
amagar-me el sol
des de bon matí,
amb foscor no es pot.
No demano:
plata i or,
però em planyo
de la sort
puix mai guanyo.
La vella formiga,
quan aplega al gra,
com tria la mida
si la pot triar,
ha massa fatiga.
Una mossa demana:
morir d'amor,
el mosso que la mirava
es quedà sol,
mai podrà escoltar-la.
Les petites feres,
al jardí estant,
diuen que em faig gran,
no estaré per elles,
ni aniré on van.
En l'avenir
de les hores baixes,
demano rebaixes
per tal de tenir
ben plenes les caixes.
En el regne
dels mussols,
tot és fetge
en sortir el sol
no el volen veure.
Massa pedres del camí
conten mentides,
mentiders de totes mides
vestits de saca o de fil,
van rient si crides.
Com un dia sant
quan entro a l'escola
sento com tremola
aquest déu tan gran,
la pena li sobra.
Cada vespre, cada nit,
quan abandono la cleda,
com em torno ben tronera,
prou garlaire, avorrit,
a la noia qui delera.
Amb la flor primera,
la vaig festejar,
li vaig demanar
poder anar a l'era,
gens s'ho va pensar.
No vull per consol
els camins de terra,
m'estimo la serra
quan parla amb el sol,
després, clou i pensa.
Al carrer del mar,
dormen les estrelles,
conten meravelles
si tot és ben clar
i manquen tenebres.
Amics dels amics,
anant cap a escola,
fent la xerinola,
burlant-se de mi,
poc que m'alliçona.
I quan sigui segador,
enmig la sega,
he de prendre, amb la calor,
dolls d'aigua fresca
per a després prendre el son.
La jove més maca,
quan és al jardí,
com l'amor demana:
El vull per a mi!,
és llavors quan bada.
Doneu-me Senyor
la taula parada,
ous amb cansalada
o pernil del bo,
de segur que m'agrada.
En el regne, ploren
els amors perduts,
els amors venuts
mentre acaronen
aquests temps feixucs.