14 Agost, 2020 15:01
Publicat per jjroca,
Epigrames
Quan la lluna
va a dormir
ni badalla
ni vol coixí.
Al carrer
on surt el sol
cal saber
quan fuig del tot.
Per fer menja
de deu plats,
cal aprendre
a no fer tard.
Quan em llevo
pel matí
passo els comptes
de la nit.
En ser a l'hort,
entre les cebes,
penso, prou tost,
de mil maneres.
Quan volia
ser més ric,
mai podia
haver amic.
La tarda passava
sense gran ensurt,
el roure mirava
com fer-me aixopluc.
Entre tantes
meravelles,
deu estrelles
ni fan rialles.
Vull ser tant petit
com somni d'abella,
com ou de mosquit
com el cor d'esquella.
Benvolguts amics
des de la infantesa,
cerco la promesa
entre jocs prohibits.
A la casa
del mai més,
ve la fada
i fuig després.
Tinc la por
a la saleta,
vora el foc,
mirant la llenya.
Com em plau
fer un saltiró,
sóc babau,
fet de cartró.
Entre palla
i garrofes,
la batalla
és a les fosques.
Em plau saber
que el món em procura
un xic de verdura
per a passar el mes.
Manta hores
sense son,
com es troben
amb la por.
I, tot d'una,
el candidat
vol fortuna
d'amagat.
Mai demano
per a mi:
ni un bon amo
ni el morir.
Manta hores,
de la nit,
són ben plenes
d'enemics.
Em diu el vent,
qui porta pressa,
que la fermesa
plany al moment.
Quatre rabadans
per a cent ovelles,
tips, fins a les celles,
d'anar a pasturar.
Al reialme
del meu cor,
diu l'amor
que no es pot valdre.
Em conta el vell ruc
quan som a l'arada:
Ja fa una mesada
que em trobo perdut!
L'ametller,
en sentir la neu,
no s'ho creu,
es deu fer vell.
Afegeix un comentari
