01 Agost, 2020 06:44
Publicat per jjroca,
Epigrames
Sento la remor
de la mar quan brama,
ella és tan ufana,
tan feta a la mort.
Amb quaranta ciris,
bona processó,
al carrer major,
hi haurà bon seguici.
El vent a la barca,
la barca amb la por,
mariner s'espanta,
vol arribar a port.
La mirada dolça,
el cor afeblit,
mai serà l'esposa,
mai haurà marit.
Quan el sol
aplega al bosc,
el mussol
diu que és ben fosc.
Manta gosadia
per ser cavaller,
el cavall ni crida
ni pensa ni sent.
Poca son
sense diners,
el qui dorm
mai sap on és.
La bruixa pregona,
demana per mi,
dieu-li que sí,
que sóc a la vora.
Manta hores
del matí
volent totes
el dormir.
Per a cridar
no cal ni cel,
només la mel
d'enverinar.
La jove demana
anar de rebaixes,
el nuvi s'espanta
no sap on desar-les.
Quan la joia
ve per mi,
he de dir
que fuig d'escola.
La saviesa,
ja se sap,
quan aplega,
ha fet tard.
En el pou
de l'esperança,
un conclou,
calla i es cansa.
Per haver
més bona sort,
cal esquer
i pescar de tot.
Al carrer
del cementiri,
no hi ha vici
ni deler.
Manta lluites
per guanyar,
les més minses
fan bondat.
A la vora
del bon foc,
qui no gosa
en fer-se fosc?
La més maca
del carrer,
quan traspassa,
no diu res.
A les voltes
de migdia,
és quan troben
qui s'enfila.
Si he de guanyar
la gran incertesa,
he de fer promesa
i mai encertar.
En el poble
del costat,
el més pobre
té tres plats.
Havent dinat,
copa i cafè,
el treballar
lluny esdevé.
No demano
minsa sort,
haig bon amo
i pensa poc.
Afegeix un comentari
