Poemes curts (CXLI)
14 Febrer, 2024 19:25
Publicat per jjroca,
Poemes curts
D'aquest monstre
de la nit,
res a sobre
es pot dir,
és molt mediocre.
Doneu-me pa
amb un rajolí
petit d'aquest vi
per a adquirir:
la força d'ahir.
Us voldria
comentar
que l'alegria
esdevindrà
potser algun dia.
Com havia
poca sort,
menjaria:
fava i col,
m'agradaria?
Suposo que saps,
estimada meva,
que no estic al cas
d'anar a la verema
i de viure al ras.
Voldria saber,
un cop cada dia,
si amor venturer
porta a la follia
o al desig primer.
A la casa
de l'Oriol,
qui no mana
es queda sol,
la resta passa.
Com diria
en Sebastià:
L'alegria
em fa vessar
cap altra via!
És ben cert
que el foll demana
estar ben dret,
però hi ha encara
qui prompte es perd.
Na Mariona
del meu cor
diu que prova
amb unces d'or,
però s'estova.
A la plaça estant,
cerco les converses
que es fan i es desfan,
seran coses seves
que se'n van volant.
Poseu-me al davant
la cara feixuga
i dieu-me quan
vestirà nou muda,
ha d'anar elegant.
A la porta
d'en Manel,
quan pregona,
no hi aneu,
és el que toca.
Cantaré
de bon matí,
lluiré:
sol i camí,
aplegaré.
Amb les ganes
de dormir,
veig fantasmes
al meu llit,
hi van debades.
I quan vingui
el gran fred,
vull que tingui
un bon cervell
i no es capfiqui.
Preparat
per a ensenyar,
els dimarts
no he de callar
i prendre part.
He posat
el meu coixí
en un prat
amb un botxí
d'errors culpat.
A la casa
de la por,
qui no mana
no hi és tot,
poc que m'agrada.
Assumeixo
d'amagat
que aplaudeixo
mon fracàs,
després, ho deixo.
Els valents
per l'ocasió
porta el vent
des d'algun lloc,
els va refent.
Com em canso
de somiar
m'esbatano
en aplegar
a casa l'amo.
He trobat llei i fortuna i ser poemes més
14 Febrer, 2024 19:20
Publicat per jjroca,
Poemes
He trobat llei i fortuna
He trobat llei i fortuna
per a fer-me cavaller;
pel matí, surto el primer,
viatjo cap a la lluna.
Després de massa pensades,
hom voldria ser més ric,
però ve el mal antic,
endolcit, per fer mossades.
Olivera, més que vella,
com es mostra prou ufana
per a desfer l’entrellat.
Com pobre havia estat,
cerco cove en una altra
per a eixir de la tenebra.
A casa del cigronet
A casa del cigronet,
ningú demana maduixa,
sols demanen una cuixa
posada en un plat ben net.
Captaires i lluitadors
voldrien fer una menjada
d’aquelles de l’afartar.
Com el sol no vol anar,
diria que el peix agrada;
no volen aturadors.
A casa del cigronet,
a l’hivern, s’ha fet l’estiu;
dintre l’olla tothom riu
i es mostra el poc seny.
El gra sembrat
El gra sembrat
i tot és meravella,
haig una estrella
dalt del terrat.
Les nits s’escurcen,
un vent gasiu penetra;
gruny la finestra,
les portes cruixen.
El gra sembrat,
esmolo la corbella
sense aturar.
Com vull anar
a veure una rosella,
vindrà més tard.
És possible
Com la mare entossudida
en pensar i posar l’olla;
és la feina de per vida,
mal pagada, plena d’ombra.
Com el pare, remugant,
va llaurant dessota el sol;
voldria guanyar i no vol
un ruc qui no li fa cas.
El minyó assegut a taula,
entre llibres i llibreta,
va enllestint els quatre deures.
Quan s’ajeuen, volen creure
que, si demanen la festa,
és possible i l’hauran.
Pescador de vida llarga
Pescador de vida llarga
com, avui, aplega al port;
no l’acompanya la sort,
la fortuna ni s’atansa.
La pesca, diríem, és
una lluita i una joia;
el peix fuig puix no li prova
acostar-se a la ret.
La barca, de tant anar,
s’ha tornat un xic mandrosa
i ni gosa de cantar.
Quan s’acosta un dia clar,
hom confia en no fer nosa;
al capdamunt, ve el guanyar.
Anem ensems
És quan llavors
s’esmerça la paraula,
es para taula
amb bons records.
Anem ensems
a raure entre fulles,
no fem abruptes
mentre podem.
Al clar país
sense pluja ni núvols
ni dies rúfols
mancats d’encís.
I tot serà
fins a demà.
Calleu, si us plau
El vent, la pluja,
una ombra matussera;
anem, sense esma,
mentre es dibuixa
un paisatge gris;
no hi ha encís
per a trobar
un nou demà.
I res s’escau,
la vida ha de seguir
per camins amples;
tres quarts de quatre
i encara he de dormir,
calleu, si us plau.
Vingué el desert
Com un servent,
estripo la cridòria,
dolça memòria
que em va perdent.
En altres temps,
quan el camp feinejàvem,
fèiem parada
per un moment.
Com l’amo reia,
tot era gras
i el bon cabàs,
del tot, s’omplia.
Vingué el desert
i restà despert.
Epigrames (CXLI)
14 Febrer, 2024 19:15
Publicat per jjroca,
Epigrames
Una casa
enmig del bosc,
havent gana
ho té tot.
Un novembre
escanyolit
ni té casa
ni té abric.
A la casa
on hi ha dos reis,
ja no hi caben
els camells.
No demano
per a mi
més que seure
al dematí.
Com haig pressa
per ser rei,
trec l'enveja
i poso llei.
L'alegria
del matí,
la traginava
la nit.
Massa gana
i poca son,
com l'infern
ja és a prop.
Amb quaranta
solucions,
els dolents
es van fent bons.
Una jove
ha demanat,
que la provi
d'oblidar.
Una truita,
amb poc pa,
és fàcil
d'ensarronar.
Si m'estima,
li diré
que, quan parla,
ho fa molt bé.
El gegant dormia
somiant en regnar,
com ho té ben clar:
És una enganyifa!
Manta hores
del matí,
volen totes:
el dormir.
Com m'agrada,
en ser hivern,
la neu blanca
sense fred.
Com demano
per dinar,
el meu sol
diu que se'n va.
Una bona
solució:
Menjar força,
pair-ho tot.
Mentre dormo
pel matí,
la fermesa
es riu de mi.
A la casa
del pagès,
només plou
un cop al mes.
En els riures
de les flors,
veig les dèries
dels amors.
Si em convida,
li diré
que, si paga,
queda bé.
A les voltes
del corriol,
les roselles
volen sol.
Per anar
a dinar bé,
caldrà gana
i diner.
El tren passa
per la vall
sense fer
escarafall.
Una menja
i en tinc prou,
una truita
amb vint ous.
A la casa
del barber,
prendré el pèl
li estarà bé.
Massa gana
i poca son,
meravelles
d'aquest món.
No hi ha hores
sense crit
ni revoltes
sense nins.