Per estranyes raons i set poemes més
22 Febrer, 2024 06:49
Publicat per jjroca,
Poemes
Per estranyes raons
De pobres benestants
n’hauré el sarró ple,
però he perdut la fe,
no planyo com abans.
Nostramo era ric
en gojos i encanteri,
es va perdre el misteri
del regne infinit.
Avui, anem a tombs
cercant les meravelles
que no hem de trobar.
Demà, passat demà,
lluiran les estrelles
per estranyes raons.
Begut i sense menja
Begut i sense menja,
m’acosto, amb gosadia,
a trobar aquell dia
galdós de la revenja.
Manta d’empreses vanes
es quedaran per fer,
la taula del cafè
no plora ni debades.
Begut i sense menja,
trobo els dies llargs
i les nit matusseres.
Un ric, qui va a les seves,
em diu que ja fa tard
per tornar a casa seva.
Li pregunto al raïm
Li pregunto al raïm
on ha guanyat l’esperit
qui el farà tornar vi.
Poc que parla amb un amic
i es pensa que me’n ric,
anirem els dos patint.
És nostra mare Natura
qui ens empeny a una vida
sense seny, sense crida,
amb més odi que pas muda.
Li pregunto al raïm
puix em mira i sospira,
és un déu sense cap mida
qui sesteja en el cim.
He treballat per tenir
He treballat per tenir
puix la feina no m’agrada;
a l’amo, faig bona cara,
sobretot, al dematí.
Havent dinat en el tros,
enceto la migdiada;
la taula la tinc parada
per si queda algun mos.
El llaurar com entreté
entre queixes i cançons
i aquell sol qui m’estossega.
He de demanar bestreta
per comprar uns pantalons
i lluir-los al cafè.
Una vella em comentava
Una vella em comentava,
amb paciència infinita,
que no entén cap jugada
ni els gojos ni la crida.
Aquella munió de jovent
al darrere una pilota
que corre, es queixa, vola
i s’enlaira com el vent.
El futbol, li he comentat,
és un deport ben punyent
que provoca espectacle.
Ella diu que, amb tres o quatre,
ja anirien manta gent,
no hi hauria aquell esclat.
Els falta un Natzarè
El batlle diu que la creu
ja està encomanada;
és de fusta, gens barata,
però li han fet un bon preu.
Els falta un Natzarè
disposat al sacrifici;
que treballi, hagi ofici
i assoleixi el paper.
Dels joves que té a casa,
a cap, n’ha convençut
i demana al veïnat.
De moment, ha fet salat,
però hi ha un nouvingut
qui podria obtenir plaça.
Cal marxar
El meu amic cofoi
em porta a l’aventura,
és joia que em procura
un tracte com d’heroi.
Anem a prendre vi,
després a espantar mosses;
cansades ja estan totes
de veure’m més a mi.
Si un dia he de casar,
vull pubilla ben rica
en terres, roba i diners.
Vindran els anys propers
per a encetar la prèdica,
és, llavors, quan cal marxar.
Pecats per confessar
Pecats per confessar,
anar després a missa,
m’estimo més la brisa
qui viatja de la mar.
Em conta aventures
de nobles pescadors,
garlaires, pecadors,
cansats de tantes mudes.
Pecats per confessar
n’hauré una dotzena
d’aquells que són mortals.
Quan vingui el vent de dalt
dieu-li que haig pena
per si calla i se’n va.