He trobat llei i fortuna i ser poemes més

14 Febrer, 2024 19:20
Publicat per jjroca, Poemes

He trobat llei i fortuna


He trobat llei i fortuna

per a fer-me cavaller;

pel matí, surto el primer,

viatjo cap a la lluna.

Després de massa pensades,

hom voldria ser més ric,

però ve el mal antic,

endolcit, per fer mossades.

Olivera, més que vella,

com es mostra prou ufana

per a desfer l’entrellat.

Com pobre havia estat,

cerco cove en una altra

per a eixir de la tenebra.


A casa del cigronet


A casa del cigronet,

ningú demana maduixa,

sols demanen una cuixa

posada en un plat ben net.

Captaires i lluitadors

voldrien fer una menjada

d’aquelles de l’afartar.

Com el sol no vol anar,

diria que el peix agrada;

no volen aturadors.

A casa del cigronet,

a l’hivern, s’ha fet l’estiu;

dintre l’olla tothom riu

i es mostra el poc seny.


El gra sembrat


El gra sembrat

i tot és meravella,

haig una estrella

dalt del terrat.

Les nits s’escurcen,

un vent gasiu penetra;

gruny la finestra,

les portes cruixen.

El gra sembrat,

esmolo la corbella

sense aturar.

Com vull anar

a veure una rosella,

vindrà més tard.


És possible


Com la mare entossudida

en pensar i posar l’olla;

és la feina de per vida,

mal pagada, plena d’ombra.

Com el pare, remugant,

va llaurant dessota el sol;

voldria guanyar i no vol

un ruc qui no li fa cas.

El minyó assegut a taula,

entre llibres i llibreta,

va enllestint els quatre deures.

Quan s’ajeuen, volen creure

que, si demanen la festa,

és possible i l’hauran.


Pescador de vida llarga


Pescador de vida llarga

com, avui, aplega al port;

no l’acompanya la sort,

la fortuna ni s’atansa.

La pesca, diríem, és

una lluita i una joia;

el peix fuig puix no li prova

acostar-se a la ret.

La barca, de tant anar,

s’ha tornat un xic mandrosa

i ni gosa de cantar.

Quan s’acosta un dia clar,

hom confia en no fer nosa;

al capdamunt, ve el guanyar.


Anem ensems


És quan llavors

s’esmerça la paraula,

es para taula

amb bons records.

Anem ensems

a raure entre fulles,

no fem abruptes

mentre podem.

Al clar país

sense pluja ni núvols

ni dies rúfols

mancats d’encís.

I tot serà

fins a demà.


Calleu, si us plau


El vent, la pluja,

una ombra matussera;

anem, sense esma,

mentre es dibuixa

un paisatge gris;

no hi ha encís

per a trobar

un nou demà.

I res s’escau,

la vida ha de seguir

per camins amples;

tres quarts de quatre

i encara he de dormir,

calleu, si us plau.


Vingué el desert


Com un servent,

estripo la cridòria,

dolça memòria

que em va perdent.

En altres temps,

quan el camp feinejàvem,

fèiem parada

per un moment.

Com l’amo reia,

tot era gras

i el bon cabàs,

del tot, s’omplia.

Vingué el desert

i restà despert.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Dos vegades 5 fan: