Epitafis (LXXXIV)

23 Març, 2023 11:56
Publicat per jjroca, Epitafis

Ja ha arribat un altre valent.

Havia promesa, però no sé on és.

M’agrada no tenir la dèria de respirar.

He cercat la força per tot el nínxol.

Ara, he oblidat qui mana.

He aconseguit lliurar-me de les mentides.

Perdoneu si faig tard.

Només em queden les trenta monedes.

Fa una setmana que no penso.

Haig una sensació de buit.

Tampoc cal que et posis en el meu lloc.

Torno de seguida, he anat a demanar pròrroga.

No vull córrer, m’he donat més temps.

Fa dies que no em queixo de ningú.

He comprat una bossa gran per si de cas.

Estic ben enfadat, no em parlo amb ningú.

Si em toca la loteria, compraré dos nínxols més.

N’ha vingut un que no era al llistat.

Continuo espantat.

Necessito l’adreça d’una ortopèdia.

Gairebé, estic amansit.

Demà, no em ve bé ressuscitar.

Demà, és dia de pagar.

Ho sento, he anul·lat les visites.

No sé, ben bé, on posaré la dutxa.

A partir de demà: Alimentació líquida!

El que menys em costa és fer-me el llit.

Algú em vol convidar a sopar?

No vingueu demà, tinc festa!

He aconseguit un horari reduït de visites.

Em preocupa mostrar-me tal com soc.

No sé si, amb vitamines, me’n sortiré.

Avui, pensaré per si de cas.

No sé, ben bé, com em distrauré.

Per fi, he après a no respirar.

Podríem dir que soc un difunt tranquil.

Mai sé com imposar-me un horari.

El revisor no sol passar quasi mai.

De moment, només puc vendre les celles.

Vull canviar de nínxol, no m’agrada l’ambient.

Espero que, pocs, sabessin la meva adreça.

No tinc fotografia perquè, darrerament,feia mala cara.

No me’n vaig per peresa.

Gairebé, estic desanimat.

Encara que em portin ciris, no m’hi veig.

He demanat una altra oïda per si de cas.

Si t’esperes prou, no trobaràs ningú.

Tampoc cal que ens posem a discutir.

Enyoro una mica de xivarri.

Esteu dispensats de lloar-me.

No estic massa preocupat pel preu de les flors.

No feu tard, he d’acabar d’hora.

Necessito una bústia per als encàrrecs.

No vull deixar de ser optimista.

No fer res també cansa.

Ja no sé ben bé on hauria d’anar.

Demà, rebré les vint-i-quatre hores.

Voldria fer un curset de mobilitat.

Estic content, la veïna no em parla.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (LXXVI)

23 Març, 2023 11:54
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

He conegut el mestre nou, somreia.

Mai sé si el romans venien de Roma o anaven.

Vaig tenir una idea, però va fugir.

De moment, no llegeixen entre línies.

Estic regalant aprovats a l’engròs.

Només treballem la lliçó d’aprendre a no ser ric.

Procurarem llegir sense tapar-nos les orelles.

De fet, només puc ensenyar als innocents.

No puc anar al bany per si m’agafa una reforma.

He anat a comprar més bones notes.

L’inspector diu que ensenyi, però sense abusar.

Ja coneixen totes les lletres menys les de banc.

He aconseguit que tots siguin savis.

Compten fins a deu, ja poden ser pobres.

M’han pres la campana d’entrar.

Han descobert que sumar no és repartir.

Un cop donades les notes, es va encetant l’oblit.

Acabaré donant lliçons de tres lletres.

Aprendrien, però no tenen temps.

No sé si serà bo que aprenguin a llegir.

Un dia més i no em podrà veure ningú.

Tampoc és bo que hagin massa savis.

És a l’hivern, quan el sol ha de venir a l’escola.

No sé si aprenen, però passen prou fred.

Tinc present la seva capacitat d’oblit.

Han de saber prou, perquè ja no escolten.

El problema té tres solucions, dos són optimistes.

Per a estar al dia, també he reformat la casa.

No sé si, amb tres caps, s’aprèn millor.

Si els dono la raó, igual la perden.

Estic esbrinant quin de tots em fa cas.

Els ensenyaré la lluerna per si es tornen més intel·ligents.

No entenc si llegeix o fa mim.

Per a la comprensió escrita eliminaré les lletres altes.

Mentre passen, no em minvarà el sou.

Aprenen, però sense massa alegria.

La metafísica ha de ser l’últim tros de la carrera.

Només poso feina que es pugui fer assegut.

Espero que no agafin el vici de llegir.

Escolten o és un miratge?

He hagut de cavar més al pou de la saviesa.

L’ensenyament és un viatge a ports desconeguts.

Resumint la classe: No sé on som!

El primer problema de l’ensenyament és la velocitat.

L’important és connectar amb el sentit adequat.

Estan tan avorrits que, prompte, aprendran.

Només em queden dos alumnes, els altres ja són companys.

Coneixen tres idiomes, no sé si n’aprenen cap.

He navegat pel port per si fem aigües.

Apartant la palla, m’he quedat sense gra.

Els qui pregunten, haurien d’apuntar.

Hem passat de ser catòlics a caòtics.

He comprat conceptes en capses de quatre.

De moment, aprenen a no plorar.

Els savis els perdo quan avancem.

Aprendran més quan puguin superar l’enveja.

El perill és quan el problema es torna un raïm.

Si es queixen, alguna cosa han après.

No sé on van ni si arribaran.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments divins (LXXXV)

23 Març, 2023 11:51
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Necessiten un altre Judes, no dona abast.

Seria millor poder baixar al cel.

He comprat dos miracles, estaven d’oferta.

No sé si és bo demanar un viatge etern.

Canvio quatre pecats repetits per un de nou.

Aniria al cel, però no fan futbol.

Tres àngels s’han atipat de ser bons.

Estic trist, m’han tret la meitat de les temptacions.

Si vaig a l’infern, quins dies fan torrada?

El paper de Jesús encara no s’ha cobert.

Si us voleu atipar de riure, feu de dimoni.

Al cel, queda suspesa la missa de difunts.

Volia arribar prompte al cel, però trobà una taverna.

No vull ser àngel, em fa por portar-me bé.

He enganyat a un ric, es pot considerar miracle?

Suposo que no és savi, només té una religió.

Es veu que Déu va emportar-se el paradís.

Suposo que el secret és que Jesús no sabia nedar.

Quina peça del meu cos és eterna?

Si aconsegueixo fer miracles, ja us avisaré.

A l’estiu, Jesús converteix l’aigua en sangria.

Si faig de Judes, quant cobraré?

Necessito dos pecats més per a entrar a la rifa.

Va ser: aprendre a nedar i començar el diluvi.

Vaig haver d’anar a Sodoma a comprar sal.

És inútil demanar-li hora a Déu.

No puc anar al cel, hi ha vaga d’àngels.

El dimoni s’enfada, diu que peco, sempre, tard.

He curat un sord, però tampoc em sent.

El miracle és que, Satanàs, ens faci descompte.

Si no us agrada beure, estalvieu-vos el cel per Nadal.

No discutiu amb sant Pere de la qualitat de l’aigua.

A partir d’ara, només pecaré havent sopat.

Si vaig al cel, qui em guardarà els diners?

No vull anar al cel, no m’agrada l’horari dels sermons.

Estic decebut, no m’han deixat entrar a l’infern.

Satanàs ha ordenat: torns reduïts de calderes.

No crec que Déu s’ocupi en mesurar el temps.

Si Jesús ha de tornar a Betlem, ho farà a l’estiu.

Aniria més a missa, però només beu un.

Sembla que Jesús va aprendre a l’escola peripatètica.

Si Jesús només tenia un vestit, com podia anar a la moda?

Déu em va deixar quan ja tenia dos parells de sabates.

Dels miracles, em preocupen els efectes col·laterals.

El problema de Déu és que no sap on encabir l’home.

Satanàs té problemes de cobrir les vacants de dimonis.

No haig sort, tinc un àngel de la guàrdia malfeiner.

Avui, no pecaré, estan tots els dimonis enfeinats.

Déu ens va donar la llum per a què ens poguéssim perdre.

Déu s’ha cansat de fer miracles.

Els amics de Satanàs, tindran caldera d’aigua amb gas.

Quan no peco, tinc síndrome d’abstinència.

Si els pobres van al cel, allí, què poden fer?

Déu no m’escolta perquè ja sap on vull anar.

Vull anar al cel sense deixar el terra.

El millor del cel és quan no hi ha salvadors.

En entrar al cel, et donaran una capseta per a guardar l’enveja.

Déu és tan savi que mai fa nosa.

Satanàs no s’atreveix a seguir cap moda.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (CXXIX)

23 Març, 2023 11:49
Publicat per jjroca, Pensaments festius

Si he de passar gana, vull els dies curts.

No puc menjar pollastre, hauria de cantar jo.

Volia fer un negoci, però he perdut de seguida.

Beuria més, però em dol buidar l’ampolla.

Acostumo anar a treballar, però em distrec.

M’he posat dents per a fer el paper de llop.

Estic convençut que el banquer posa més interès que jo.

Si venc un mes de salut, quant cobraré?

Normalment, faig de ric a la migdiada.

No faig el paper de dropo perquè és molt pesat.

Vaig guanyar una vegada, em sentia rar.

Fa dies que no enganyo a ningú.

De moment, ens queda un banc de fusta.

Si em faig més jove, hauré de tornar a l’escola?

Si moro aviat, a qui faré nosa?

Ha vingut la saviesa i no m’ha trobat.

Li he dit al vas que hauria d’estar ple.

No haig sort, només rebo ofertes de feina.

He venut la casa per a comprar-me un abric.

Darrerament, penso; em surt millor de preu.

És bon veí, no em dona mai conversa.

He begut fins a saber que compto mal.

Aprenc a ser pobre perquè és més barat.

He demanat als Reis un altre mitjó.

M’he apuntat a un curset de festeig.

No sé si comprar una estufa o empaitar el sol.

No m’agrada l’hivern, em llevo a la migdiada i ja quasi és fosc.

M’agrada volar, però sense deixar el terra.

Si fora més intel·ligent no em trobaria ningú.

No voldria posar coneixement i haver-me de casar.

No voldria fer-me molt ric, però tinc veïns.

Va ser: casar-me i perdre les ganes de manar.

El bo de llevar-se tard és si dines més prompte.

No em doneu feina, us decebré.

Necessito més hores per a mirar-me el melic.

El primer problema de l’home és ocupar el seu lloc.

Dessota de cada flor, es mostra la competència.

Fer-se vell és aprendre a guanyar paciència.

La pena del ric és menjar, només, quatre cops al dia.

No vull ser més ric, hauria de tenir una amant.

Que no us corregeixin massa, és una gran fortuna.

Per a ser savi, primer has de feinejar.

Érem com a animals, però aparegueren els paletes.

Ben bé, no sé si es bo caminar cap a endavant.

Li creix l’interès, però no té capital.

Crec que m’he enamorat, encara, no sé de qui?

Si poso seny, on desaré la disbauxa?

He deixat de ser pobre perquè em sobren els diners.

Fer-se vell és una carrera sense obstacles.

No vull ser ric, odio els vicis.

Fins a quan, respirar serà de franc.

Si aprens a poc a poc no et sols empatxar.

Porto una setmana sense pensar i encara dubto.

He de ser ric perquè demano menys.

Si perdo dents, em quedarà la sopa.

Estic enfadat amb la núvia, diu que no cal berenar.

Somiaria més, però és hora de dinar.

A una certa edat, ni t’abelleix pensar.

El millor és ser ric amb idees de pobre.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs