Va a pescar i set poemes més

08 Març, 2023 18:45
Publicat per jjroca, Poemes

Va a pescar


I com ser li feia mal

s’ha tornat com un sidral.

Encetà nova aventura

per a viatjar mar enllà,

la barca se li enfonsà

i aparegué la pressura.

Aparegué un salvador

qui tornava cap a casa;

en veure’l com s’ofegava,

el va treure tot de cop.

El pescador havia filla

qui s’havia de casar,

nostre heroi la festejà

i va a pescar cada dia.


El ruquet valent


El ruquet valent,

dessota una estrella,

com es meravella

d’aquell firmament.

A les nits d’estiu,

guaita a la finestra

i sent plorar el riu

quan la lluna és plena.

El ruquet valent

volia somera

per anar a la font.

L’amo no respon

a la seva queixa;

potser no el sent.


Pobre es va quedar


Era un pobre, que us diré,

sense ordre ni paciència,

havia rebut l’herència

de callar i no fer més.

De ben petit, bordegàs,

disposat al sacrifici;

anar a escola, era un vici,

preferia restar al mas.

Entre conills i gallines,

passava tardes senceres

veient les fulles ballar.

Com a pobre es va quedar,

plantava alls, quatre cebes

i tot un solc d’albergínies.


Vaig a peu


Per a viatjar, vaig a peu

entre muntanyes i planes,

a ciutat, porto sabates,

les he comprat a bon preu.

La botiguera és amiga,

ven tot el que pot,

des de peres a albercocs,

a jerseis de bona mida.

Els diumenges, com va a missa,

es confessa al capellà

dels pecats de la setmana.

Menja poc, però ha gana

de posar-se a festejar,

cap nuvi li fa la mida.


Aplegar a la incertesa


Assegut dessota l’arbre,

com viatja el pensament,

essent pobre i innocent

acabarà de culpable.

Entre penes i embolics,

el món tragina mil lluites,

en trobaràs mentre crides

demanant ésser un xic ric.

La fortuna no et recerca

puix et considera babau

i perdedor de la guerra.

Només resta la temença

per posar al pany la clau

i aplegar a la incertesa.


En el desert petit


En el desert petit

de l’allunyada infància,

havia joia i gràcia,

el somni d’ésser ric.

Més tard, el curt viatge

del deure de l’escola,

va ser el posar-me a prova

quan vaig esdevenir patge.

De lletres i lliçons,

vaig aplegar a les mil

per perdre cent batalles.

Com pertanyí a les falles,

oblidà el gra i el mill

que havien els més bons.


Tot esdevé estrall


El llit i el matalàs

em van fent la contalla,

voldria ser canalla

i eixir del vell mas.

Pujar a una somera

i trepitjar camins;

guanyar aventures fins

que la nit fos planera.

Per demanar un cavall,

em sobren els desitjos

de poder batallar.

Us voldria ensenyar,

en aquests temps de riscos,

com tot esdevé estrall.


Escriure per viatjar


Escriure per viatjar

per la blancor del full,

com topo amb el curull

de lletres que he d’emprar.

És en una terra pobra

on avancem perduts,

massa dies eixuts,

massa buida la bossa.

Escriure per viatjar

per muntanyes i valls

fins topar algun castell.

Allí, mon cor mesell

va fent escarafalls

fins que arriba la pena.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs