Pensaments festius (LXXII)
01 Abril, 2021 06:21
Publicat per jjroca,
Pensaments festius
El règim d'aprimar és un èxit, m'he quedat sense diners.
La millor oferta que vaig trobar va ser un creuer per la banyera.
Fa un mes que festejo, de moment li conec la mà.
És un banquer molt despistat, va perdre l'interès.
Volia aprendre de gandul, però és massa pesat.
Em diu que m'estima, però es deu confondre.
És un vidu: Animal racional fosc i estrany.
És ric, però se'n dóna vergonya.
El millor que m' ha passat avui ha estat perdre el coneixement.
Ha estat sempre fadrí per la gràcia de Déu.
El millor del meu gos no és el que diu, és el que comenta.
Em diu: Ets molt mascle!, i em llença cacauets.
Em costa fer-li entendre que el cotxe no dorm a la saleta.
No home, no; els arbres no porten ciment!
Ofereix àtic amb vistes a dues antenes de mòbils.
Ofereixo servei funerari, en el bon sentit de la paraula.
El metge volia curar la sogra, però li vaig llevar del cap.
Ofereixo jornada única dels vint als vuitanta anys.
Les vacances, cap problema, no em fem mai.
Si t'has de morir, afanya't, tenim ofertes fins el dia vint.
El temple romandrà tancat fins que Déu torni de vacances.
Aneu estalviant, el dia quinze tornaré a robar.
És un home polit, viu al carrer per no embrutar la casa.
La ciutat és petita, no sap dormir a la fosca.
A ciutat, tinc més amics que coneguts.
Us podria dir el nom d'almenys tres dels cent veïns del replà.
El millor conegut que tinc és l'autobús.
Un bosc és com una avinguda, immòbil, en hora punta.
Dubto de la salut de la ciutat, hi ha massa hospitals.
Sé endevinar el color del cel, però no puc amb el de la terra.
Mireu si és ruc, es pensa que l'aigua no té clor.
Li vull explicar, a un pagès, el que és el camp.
És gairebé impossible que una fruita pugui viure fora del supermercat.
Si moro a ciutat, igual em perden pel camí.
Un home de ciutat és un ésser entre cues.
El que més admiro de les ciutats és el bons que són els lladregots.
Després de sis anys de casats, vaig descobrir que vivia en el meu carrer.
Ves a saber on fabriquen les closques dels ous!
És la quarta vegada que em saludo, ja em dec conèixer.
Un banquer és com un bruixot, però amb més mala idea.
Si el cirurgià em canvia el nas, qui és quedarà el meu?
Vaig veure una noia, no descarto retrobar-la abans de deu anys.
Si trobeu un colom, no dubteu, és un caganer!
Li vaig explicar, a un de poble, el que era un embús.
Si vas a la platja, mira el semàfor de la Creu Roja.
Epitafis (LXXII)
01 Abril, 2021 06:17
Publicat per jjroca,
Epitafis
De la feina, no em queixo.
Ja he començat un pla d’evacuació.
Avui, ja porto dues eixides.
Poseu-me al dia!
De segur que somio.
He provat d’endreçar el taüt.
Porto uns dies que no descanso.
He vingut d’hora per a sorprendre la senyora.
Em va costar molt entrar el matalàs.
A partir d’ara, on he d’anar?
Em faran perdre la paciència.
He anat a comprar una cadira plegable.
No entenc què vol dir: Trencat de color!
Cada cop, m’empolaino menys.
Fa dues nits que somio que estic viu.
Ara, faig por, però sense ganes.
No us comento on vaig anar ahir.
Bé, però el condol ja me l’ha donat fa una estona.
Si em voleu content, emporteu-vos el veí.
Ho sento, però ja he venut el cos.
Ara, festejo sense contar mentides.
La darrera vegada, la Parca, m’agafà dormint.
Si mors més vell, fan descomptes.
Prompte, perdré la paciència.
Avui, ha estat un dia sense història.
No tenen respostes, les hauran perdut.
Ha passat el revisor, ja puc sortir?
Una estoneta més i m’escapoleixo.
Per a queixes, el nínxol de l’esquerra.
Procuro estar mort a les hores feineres.
Només he vingut a descansar.
He decidit llençar el rellotge.
Si ve la sogra, no penso enfadar-me.
Mort, amb experiència, acceptaria feina a l’aire lliure.
Sortiria, però tinc la grip.
Necessito silenci, ahir vaig fer tard.
Haig llit, però em falta la tauleta.
No he sortit, tinc mandra.
M’estic recuperant del son.
Un dia d’aquests, cridaré.
Estic esperant piles noves.
Quan arribis, ja ho tindré tot fet.
Necessito un coixí més tou.
Es van descuidar de posar-me les ulleres.
Estic perdent l’hàbit de llegir.
M’he alliberat prou de pressa.
Deu ser diumenge, encara no ha eixit ningú.
No sabria dir-te perquè he vingut.
Estic esperant un xic de llum.
He obert un consultori sentimental.
Tornaré en acabar el permís.
No vingueu en dilluns, estic meditant.
Ara, sóc més positiu.
Com a somni, és un pèl llarg.
Us prego: recolliment.
No he vingut per les vistes.
Darrerament, no escolto ningú.
No sé on he deixat la por!
Ara, em medico menys.
He somiat que em moria.
És la primera vegada que m’ha tocat.
Has fet sort, avui, no puc parlar.
El que em dol és no poder fer més teatre.
Si ressuscito, vull padrins.
A la caldera, triaré els ingredients.
He comprat un nínxol, a les rebaixes, per a la sogra.
Poemes curts (LXXII)
01 Abril, 2021 06:14
Publicat per jjroca,
Poemes curts
Parlaré demà
amb nobles fantasmes,
sense massa ganes,
sense demanar,
ho faig de vegades.
En el carreró
de les hores toves,
les portes hi són totes,
però no ve el sol
ni passen les joves.
El vent de dalt,
en ser a la tempesta,
diu que, avui, té pressa,
no fa mitja part,
no sé perquè es queixa.
Escriuré un poema
de tot inapetent,
sóc fet a anar perdent
vivint enmig d'aquesta
raó d'ésser prudent.
Quan la mar marona
em demana anar,
li dic que demà
aniré una estona,
després ve el callar.
En un cove
ple de peix
el menys noble
com es creix,
menja el doble.
La vella olivera
voldria plorar,
les noves olives
es deixen anar,
volen dormir a terra.
En el petit mas,
entre les gallines,
poques sóc amigues
no volen jugar,
parlen aterrides.
Massa dies
sense nit
no serien
per a mi,
no em voldrien.
En aplegar
el Nadal
mai fa mal
un bon dinar,
és natural.
Manta hores
de la nit,
diuen totes:
A dormir!,
són ben llosques.
He de demanar,
a les belles fades,
que vull festejar:
dimarts i dissabtes,
m'ho voldran donar?
Els fantasmes
són així:
menyspreables
per la nit
i culpables.
En un dia
sense nit
tot seria:
esperit
i melangia.
Quan la pluja aplega
al meu carreró
sento un agredolç
qui em treu la pena,
cosa de l'enyor.
Vull anar a jugar,
a les hores dolces,
amb les quatres coses
que em van deixar:
terra, aigua, aire i noses.
Quan la jove
va a la font
ja no hi són
ni rics ni pobres,
és molt dejorn.
Manta cases,
sense foc,
són tancades
a tothom
i gelades.
He portat els anys
al cim del pujol
i diuen que els dol
el que es queda avall,
mai tindran consol.
En el cor amic
he trobat consol,
voreta del foc
i podent llegir
històries de por.
Epigrames (LXXII)
01 Abril, 2021 06:09
Publicat per jjroca,
Epigrames
No he de sentir
la llarga agonia
d'aquell seny qui crida
demanant sortir.
Quan hagi retut
els deures emprats
torneu-me al passat,
vestiu-me de mut.
De la joia
de les flors,
vull el dolç,
més del que toca.
Seré amatent
del vostre desig
per si cal dormir
mentre vaig perdent.
Quan el sol, qui crema,
em daura la pell,
em sento mesell
mancat de saviesa.
He d'albirar,
prenyat de follia,
el pas de la vida
sense saber on va.
Com un gegant,
qui plany infantesa,
sento la feresa
mentre vaig somiant.
No he de prendre
aquest neguit,
vull la nit
per a malvendre.
Per a ser
bon tafaner:
ser lleuger
i escoltar bé.
A l'estiu, corrandes,
a l'hivern, cançons,
primavera, albades,
res a la tardor.
Quan demano
pel matí,
em diu l'amo
que és ben nit.
A la sopa,
culleretes
i, si parles,
tot mongetes.
Amb seixanta
mariners,
qui s'espanta
no ve més.
Una rosa volia
el meu amor,
li donà un dia,
ho perdé tot.
Una mosca,
al bol de llet,
diu que és mossa
i té fred.
I quan faci
més calor,
que demani
baixar al pou.
La mare cantava
gronxant el minyó,
el minyó plorava
al fons del bressol.
En el fons
del gran coixí
he trobat
qui riu de mi.
Porteu-me al demà
sense massa pressa
vora la finestra
fa de bon passar.
El senyor,
tan mentider,
diu que l'enyor
em senta bé.
Quan el cànter
va a la font
no vol nafres
ni condol.
Una amistançada
demanava amor
no n'hi havia encara
no en trobava enlloc.
Les comandes
del senyor
mai són agres
ni fan por.
A la casa vella,
quan s'apaga el foc,
s'acaba la pressa,
comença el record.