Epitafis (LXXII)
01 Abril, 2021 06:17
Publicat per jjroca,
Epitafis
De la feina, no em queixo.
Ja he començat un pla d’evacuació.
Avui, ja porto dues eixides.
Poseu-me al dia!
De segur que somio.
He provat d’endreçar el taüt.
Porto uns dies que no descanso.
He vingut d’hora per a sorprendre la senyora.
Em va costar molt entrar el matalàs.
A partir d’ara, on he d’anar?
Em faran perdre la paciència.
He anat a comprar una cadira plegable.
No entenc què vol dir: Trencat de color!
Cada cop, m’empolaino menys.
Fa dues nits que somio que estic viu.
Ara, faig por, però sense ganes.
No us comento on vaig anar ahir.
Bé, però el condol ja me l’ha donat fa una estona.
Si em voleu content, emporteu-vos el veí.
Ho sento, però ja he venut el cos.
Ara, festejo sense contar mentides.
La darrera vegada, la Parca, m’agafà dormint.
Si mors més vell, fan descomptes.
Prompte, perdré la paciència.
Avui, ha estat un dia sense història.
No tenen respostes, les hauran perdut.
Ha passat el revisor, ja puc sortir?
Una estoneta més i m’escapoleixo.
Per a queixes, el nínxol de l’esquerra.
Procuro estar mort a les hores feineres.
Només he vingut a descansar.
He decidit llençar el rellotge.
Si ve la sogra, no penso enfadar-me.
Mort, amb experiència, acceptaria feina a l’aire lliure.
Sortiria, però tinc la grip.
Necessito silenci, ahir vaig fer tard.
Haig llit, però em falta la tauleta.
No he sortit, tinc mandra.
M’estic recuperant del son.
Un dia d’aquests, cridaré.
Estic esperant piles noves.
Quan arribis, ja ho tindré tot fet.
Necessito un coixí més tou.
Es van descuidar de posar-me les ulleres.
Estic perdent l’hàbit de llegir.
M’he alliberat prou de pressa.
Deu ser diumenge, encara no ha eixit ningú.
No sabria dir-te perquè he vingut.
Estic esperant un xic de llum.
He obert un consultori sentimental.
Tornaré en acabar el permís.
No vingueu en dilluns, estic meditant.
Ara, sóc més positiu.
Com a somni, és un pèl llarg.
Us prego: recolliment.
No he vingut per les vistes.
Darrerament, no escolto ningú.
No sé on he deixat la por!
Ara, em medico menys.
He somiat que em moria.
És la primera vegada que m’ha tocat.
Has fet sort, avui, no puc parlar.
El que em dol és no poder fer més teatre.
Si ressuscito, vull padrins.
A la caldera, triaré els ingredients.
He comprat un nínxol, a les rebaixes, per a la sogra.