Vull un castell i set poemes més

07 Gener, 2021 07:07
Publicat per jjroca, Poemes

Vull un castell


Escric així: sense ordre ni temença

aquest poema amable i matusser,

com cada dia, un déu posa l’esquer

per a saber on porta la creença.

Empatollat en pensaments estèrils,

vaig recorrent el terra i els tresors,

un cop al mes, m’agafaran les pors

i em posaré en un estat imbècil.

Però el núvol és petit i tendre,

el deixaré a l’hora de dinar

per a lliurar-me al món de la infantesa.

Farà cent anys, aconseguí promesa

i la perdé quan ella demanà:

Vull un castell, un bon minyó i un regne!


Perdre o guanyar


Sense el gran penar,

vaig fent el seguici,

m’agrada aquest vici

de perdre o guanyar.

Dalt dels alturons,

viuen els fantasmes,

van fer les proclames

de bons reietons.

I jo, en el pla,

ni seguir-los goso

per paor i temença.

Avui, porto pressa

i dono, a dojo,

lleis per on anar.


Viu en sa tenebra


És el noble sentiment

qui em porta a l’enyorança,

voldria anar a la França

i tornar en un moment.

En el fet de viatjar,

he d’emprar unes setmanes,

m’allunyaré de les cases

de la falda del Montsià.

És el noble sentinella,

prompte, fet al vell plorar,

a saltironar els obstacles.

Fet i fet, porta nafres

que ni sap on vol deixar

perquè viu en sa tenebra.


Demano al ventijol


Com demano al ventijol:

Força pluja i poc sol!

És un vent sense mesura

qui viatja per donar

aire dolç per respirar

i batec a la llacuna.

Entre pobres i humans,

he trobat les pertinences,

seran massa les volences

o n’hi haurà per a uns quants?

De més jove, trafegot

i fet al dubte seriós,

va començar com a espòs,

va fugir amb el cap cot.


Tou de pensament


Tou de pensament

i ben ample de garlades,

haurà sis enamorades

sense aplegar al casament.

Us diré que ésser ric

és la bona solució,

el pobre mai haurà perdó

ni traginarà mon escrit.

A la vida, ja se sap,

hi ha qui es lleva per guanyar

i s’allita de seguida.

Per concloure la partida,

hi haurà empresa per lliurar

sense poder prendre’n part.


Tornaran els dubtes


En els alturons

de les hores dolces,

els somnis reposen

cansats de ser bons.

Els manifassers

no volen temences

i amaguen sorpreses

en callats recers.

Tornaran els dubtes

a ocupar el seu lloc

vora la finestra.

Com demanen festa,

en pous prou pregons,

amb pocs exabruptes.


Les batalles són així


Al castell, un cavaller

la seva ira proclama:

Mai faré més gran ma casa

ni haurà golfes ni paller!

Les batalles són així:

Amb quatre esmaperduts!,

em comenta que ha perdut

les collites i el desig.

El cavall és tafaner

i, en córrer, estossega

per lluitar amb fantasmes.

Haurà el goig de les aranyes,

una tarda prou plena,

amb feines de mala fe.


Tot parlant amb Patufet


Una tarda, ben galana,

tot parlant amb Patufet,

m’ha contat que, ésser discret,

el portà a la desgana.

Va xafar un caragol,

fill d’una bona família,

i patí aquella ignomínia

de callar i perdre raó.

Les collites eren bones,

les pomes de bon color,

el treball prou lleuger.

Patufet fou el primer

en sentir aquella remor

que portaven dolces hores.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















La segona lletra de cotxe: