Vull un castell i set poemes més
07 Gener, 2021 07:07
Publicat per jjroca,
Poemes
Vull un castell
Escric així: sense ordre ni temença
aquest poema amable i matusser,
com cada dia, un déu posa l’esquer
per a saber on porta la creença.
Empatollat en pensaments estèrils,
vaig recorrent el terra i els tresors,
un cop al mes, m’agafaran les pors
i em posaré en un estat imbècil.
Però el núvol és petit i tendre,
el deixaré a l’hora de dinar
per a lliurar-me al món de la infantesa.
Farà cent anys, aconseguí promesa
i la perdé quan ella demanà:
Vull un castell, un bon minyó i un regne!
Perdre o guanyar
Sense el gran penar,
vaig fent el seguici,
m’agrada aquest vici
de perdre o guanyar.
Dalt dels alturons,
viuen els fantasmes,
van fer les proclames
de bons reietons.
I jo, en el pla,
ni seguir-los goso
per paor i temença.
Avui, porto pressa
i dono, a dojo,
lleis per on anar.
Viu en sa tenebra
És el noble sentiment
qui em porta a l’enyorança,
voldria anar a la França
i tornar en un moment.
En el fet de viatjar,
he d’emprar unes setmanes,
m’allunyaré de les cases
de la falda del Montsià.
És el noble sentinella,
prompte, fet al vell plorar,
a saltironar els obstacles.
Fet i fet, porta nafres
que ni sap on vol deixar
perquè viu en sa tenebra.
Demano al ventijol
Com demano al ventijol:
Força pluja i poc sol!
És un vent sense mesura
qui viatja per donar
aire dolç per respirar
i batec a la llacuna.
Entre pobres i humans,
he trobat les pertinences,
seran massa les volences
o n’hi haurà per a uns quants?
De més jove, trafegot
i fet al dubte seriós,
va començar com a espòs,
va fugir amb el cap cot.
Tou de pensament
Tou de pensament
i ben ample de garlades,
haurà sis enamorades
sense aplegar al casament.
Us diré que ésser ric
és la bona solució,
el pobre mai haurà perdó
ni traginarà mon escrit.
A la vida, ja se sap,
hi ha qui es lleva per guanyar
i s’allita de seguida.
Per concloure la partida,
hi haurà empresa per lliurar
sense poder prendre’n part.
Tornaran els dubtes
En els alturons
de les hores dolces,
els somnis reposen
cansats de ser bons.
Els manifassers
no volen temences
i amaguen sorpreses
en callats recers.
Tornaran els dubtes
a ocupar el seu lloc
vora la finestra.
Com demanen festa,
en pous prou pregons,
amb pocs exabruptes.
Les batalles són així
Al castell, un cavaller
la seva ira proclama:
Mai faré més gran ma casa
ni haurà golfes ni paller!
Les batalles són així:
Amb quatre esmaperduts!,
em comenta que ha perdut
les collites i el desig.
El cavall és tafaner
i, en córrer, estossega
per lluitar amb fantasmes.
Haurà el goig de les aranyes,
una tarda prou plena,
amb feines de mala fe.
Tot parlant amb Patufet
Una tarda, ben galana,
tot parlant amb Patufet,
m’ha contat que, ésser discret,
el portà a la desgana.
Va xafar un caragol,
fill d’una bona família,
i patí aquella ignomínia
de callar i perdre raó.
Les collites eren bones,
les pomes de bon color,
el treball prou lleuger.
Patufet fou el primer
en sentir aquella remor
que portaven dolces hores.