Epigrames (LXVII)

14 Gener, 2021 06:32
Publicat per jjroca, Epigrames

M'agrada el vent
quan mou molí,
parla de mi
i s'enduu el seny.
 
Poseu-me pare:
peres en el sarró,
puix les mancances
les poso jo.
 
Com voldria 
el treballar,
si, en tornar,
hi hagués qui mira.
 
Ben prop la bassa
em parla la brisa
de l'estiu quan passa
i no vol fatiga.
 
Quatre ratlles
sense més
poc que passen
prop l'encert.
 
La veritat dormia
amb coixí tou,
tot i sent fredolica
ni el vent la mou.
						
Esperant la pluja,
arribà el vent,
maleïda bruixa
mai sap quan vull fred.
 
En un racó
del meu cor,
hi ha un vailet
prou tou i dolç.
 
Porteu-me germà
a terres llunyanes,
vull cercar les ganes
per guarir el demà.
 
M'agrada saber,
abans de trencar l'alba,
si el camí de casa
em porta a l'hivern.
 
Sempre li demano,
en anar a dormir:
Que m'allunyi d'amo
fins a avançada nit!
 
Com menteixo
sense seny,
m'avorreixo
i no faig res.
 
Per comptar,
tinc els anys,
per plorar,
haig els guanys.
 
Com demanaria
la joia dels anys,
haver menys enganys,
però no en sabria.
 
Sota el llit,
quan no hi ha flames,
els fantasmes
fan el crit.
 
Una rosa clou
aquell tou desig,
anava a ser ric
sense cap raó.
 
Una aranya
em comenta
que hi ha empenta
i massa gana.
 
Per menjar havia
un plat de cigrons,
vingueren els trons
i la lletania.
 
En el si del món,
he trobat tempesta,
gran munió d'enveja
i un xic d'il·lusió.
 
Al carrer d'enmig,
viu una princesa,
li demano festa
i se'n riu de mi.
 
Maria havia
un nuvi eixerit,
arribà a marit
i ja no el volia.
 
Posaré al sarró
el vi de la festa,
vull anar de gresca
quan vingui el patró.
 
Com el senyor,
de nou, em malda,
cerco una cambra
on fer un bon plor.
 
Amables veïns
en temps d'infantesa,
em porten a la festa
dels no compartits.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: