01 Juliol, 2020 06:21
Publicat per jjroca,
Epigrames
Avui, festa principal:
processó, ball i rondalla,
quatre rucs hauran la palla,
quatre joves, gran sidral.
Com ocell
dessota el sol,
tinc rampell
de guanyador.
La veïna
del meu cor
mai convida
a fruits d'amor.
No ploris
per mi
ni gosis
venir.
A la cambra, espera,
dissortat amor,
somnis de poncella,
tebieses del cor.
Quan el vent
entra en el bosc,
com es perd
entre boniors.
Com el tren
para, esbufega
i travessa
camps de verd.
Per somiar
i pujar al llit,
no cal crit
ni pentinar.
Quan sigui l'hora
del meu traspassar,
dieu-me si es dóna:
allò del pregar.
Per ser ric
i malfeiner
cal diner
i pocs amics.
En el corriol,
on passen les cabres,
les herbes demanen
que no faci sol.
No hauré diners
per fer-me ric,
tinc mal amic
i menja bé.
Voreta del foc,
ragen les històries,
quan ve la fredor,
fugen com a boges.
En el si
de la temença,
cada pensa
és un neguit.
El rellotge avança,
com l'empeny el temps,
quan, a cops, es cansa,
diu que s'entreté.
Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
sorda es quedarà.
Amb seixanta
manadors,
hi ha qui canta
a cor què vols.
Els pastors tancaven,
de pressa, els ramats,
els àngels cantaven
sota un cel radiant.
Per ser lladre
i no robar
cal aprendre
i no ensenyar.
La dolguda mort
arriba al capvespre,
diu que ho haig d'entendre:
Aplega quan pot!
Massa riures
duu el veí,
ell sap qui
ens deixa lliures.
Com em plau haver
la clau del misteri,
voldria saber
qui vol que l'ensenyi.
Per a ser sabut,
sense melangies,
cal anar begut
quasi tots els dies.
Les cent roses
del jardí,
pel matí,
és quan més dormen.
Afegeix un comentari
