Epigrames (LIV)

01 Juliol, 2020 06:21
Publicat per jjroca, Epigrames


Avui, festa principal:
processó, ball i rondalla,
quatre rucs hauran la palla,
quatre joves, gran sidral.


Com ocell
dessota el sol,
tinc rampell
de guanyador.


La veïna 
del meu cor
mai convida
a fruits d'amor.


No ploris
per mi
ni gosis
venir.


A la cambra, espera,
dissortat amor,
somnis de poncella,
tebieses del cor.


Quan el vent
entra en el bosc,
com es perd
entre boniors.


Com el tren
para, esbufega
i travessa 
camps de verd.


Per somiar
i pujar al llit,
no cal crit
ni pentinar.


Quan sigui l'hora
del meu traspassar,
dieu-me si es dóna:
allò del pregar.


Per ser ric
i malfeiner 
cal diner
i pocs amics.


En el corriol,
on passen les cabres,
les herbes demanen
que no faci sol.


No hauré diners
per fer-me ric,
tinc mal amic
i menja bé.


Voreta del foc,
ragen les històries,
quan ve la fredor,
fugen com a boges.


En el si
de la temença,
cada pensa
és un neguit.


El rellotge avança,
com l'empeny el temps,
quan, a cops, es cansa,
diu que s'entreté.


Maria volia
anar a festejar,
la mare la crida,
sorda es quedarà.


Amb seixanta
manadors,
hi ha qui canta
a cor què vols.


Els pastors tancaven,
de pressa, els ramats,
els àngels cantaven
sota un cel radiant.


Per ser lladre
i no robar
cal aprendre
i no ensenyar.


La dolguda mort
arriba al capvespre,
diu que ho haig d'entendre:
Aplega quan pot!


Massa riures
duu el veí,
ell sap qui
ens deixa lliures.


Com em plau haver
la clau del misteri,
voldria saber 
qui vol que l'ensenyi.


Per a ser sabut,
sense melangies,
cal anar begut
quasi tots els dies.
 
Les cent roses
del jardí,
pel matí,
és quan més dormen.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Comentaris

Afegeix un comentari
















Despres de dijous ve: