Poemes curts (LIV)
01 Juliol, 2020 06:29
Publicat per jjroca,
Poemes curts
En el si
petit de l'hort,
he cercat
el meu tresor,
l'he amagat.
Massa nits
sense matí,
he bastit
somnis amables,
lluny d'aquí.
Parlant per parlar,
pujaré en el cim,
sols per davallar,
per aplegar fins
que pugui somiar.
Massa noies,
es capfiquen
en ser-hi més,
després parlen
del mai més.
En el regne clar
on fugen les ombres,
és on viuen homes
sense cap demà
ni baguls amb hores.
Doneu-me el vers,
la ratlla viatgera,
la gran pau severa,
un camí al desert,
la nit per si crema.
Els somnis no volen
anar a dormir,
allà, els dimonis
no saben ni troben
el goig del glatir.
Assegut a barca,
mentre plora el peix,
sento com esclata
la força del bleix,
poc després, es cansa.
Com la lluna nova
grimpa la muntanya
i conta, a l'aranya,
una història fosca
amb ben poca manya.
Portaré la nit,
sempre de tentines,
fins arribar al llit,
allí, les fadrines
ni voldran dormir.
Paraules al vent
emprenen viatge,
lleuger l'equipatge,
quan ningú les sent,
és el seu bagatge.
Arribà el son
quan era dormint,
quan lluitava fins
que arribava el sol,
un combat mai vist.
Ni la feina
la demano
ni
proclamo:
Vull una eina!,
després, callo.
Amb quaranta
canelobres,
mai es guanya
a la gent noble
i ben lliurada.
El llapis dibuixa:
fetes i valors,
els petits amors,
color de maduixa
i tèbia escalfor.
En l'avenir
de les hores toves,
servo les penyores
des de bon matí,
la meitat són bones.
Massa hores
del dematí
diuen totes:
Millor és dormir
que haver cabòries!
Quaranta rialles
des de bon matí
diuen que les palles
quasi són aquí:
dorades, tallades.
En el regne
de la son
al capvespre
surt tothom,
vol entendre.
Una ratlla
viatgera
quan s'espatlla
diu que pena,
és ben canalla.