Pensaments divins (XLII)

01 Gener, 2020 08:10
Publicat per jjroca, Pensaments divins

Llucifer comenta que la capsa del temps s'està esgotant.

Moisès tornarà al desert si amplien el menú.

El primer plor de Déu va ser el diluvi.

A la propera creació, s'estalviarà amb cervells.

Quan Déu creà el vent, no va pensar amb els arbres.

Quan Jesús trià a Judes, no sé si la va encertar.

He començat a pecar i el dimoni malpensa.

De moment, vull anar al cel els caps de setmana.

No vull anar a l'infern si les cues són massa llargues.

Déu estimava l'home fins que va plantar la pomera.

Vull aplegar a sant sense passar: ni gana ni fred.

Quan arribi al cel, em sortiran a rebre?

Satanàs estudia les noves tendències de defectes.

Hi ha dimonis que demanen legalitzar les drogues.

He anat a l'infern i fan poques misses.

Llucifer posarà aparells nous a la sala de tortures.

No cal ni dir que les armes de Satanàs són psicològiques.

Déu sempre posa feina inabastable.

Mai he entès perquè Satanàs ha de portar banyes.

Necessito ser pecador, però dels dolents.

Li he proposat a Jesús: fer una col·lecció de sants.

Déu ha ordenat: a partir de migdia, només es pot anar a peu.

Déu està preocupat per la condescendència dels àngels.

Jesús proposa convertir el vi en aigua tota la quaresma.

El ca Cèrber decidí entrar a l'infern per atipar-se d'ossos.

Em costa molt acceptar que només hauré l'esperit.

He regirat l'infern i ho hi havia confessionaris.

Satanàs ja porta molts premis pel paper de dolent.

A l'infern donen diners, però no te'ls pots gastar.

Judes vol invertir en penediments virtuals.

Déu li ha proposat a Jesús: salvar el món a distància.

Mai vull entrar al cel quan reparteixen la gràcia.

Estic preocupat, hi ha un dimoni que parla bé de mi.

Per anar al cel, el metge m'ha prohibit la beguda i la carn.

No sé quan Déu pensa, però sé quan no ho fa.

Si he d'anar a l'infern, vull tots els papers en regla.

He trobat advocat per al Judici Final, és quec.

Judes vol llogar un conjunt de rock dur per a la quaresma.

Llucifer ha embogit, vol promocionar energies renovables.

He provat d'escoltar Déu, però no m'ha donat l'oïda.

Quan sigui sant, vull setial petit i al galliner.

Ja he fet dos miracles: creure i callar.

Satanàs prefereix la sopa sense condiments.

Com pot un dimoni, amb banyes, menjar carn.

Dimoni, amb pràctiques, començarà amb cabres.

Pla d'evacuació, cada sant que vagi a la seva capelleta.

Satanàs ha demanat un assessor d'estalvi energètic.

Es fa saber als pobres, que tenen horari restringit per a sopar.

Jesús vol escriure la seva bibliografia.

Sant Pere troba que hi ha poc peix al menú.

Llucifer presidirà un concurs de pirotècnia.

Déu augmentarà el control de decibels a les àrees de descans.

Maria de Magdala promociona la fira de l'oli.

Al cel, consideren que una pecadora és competència deslleial.

Abans d'anar a l'infern, he demanat perdre la vergonya.

Jesús és amic meu, però mai porta diners.

Déu començà la història, però se'n penedí prompte.

Satanàs mai sap quan fa nosa.

He hagut de rebaixar l'ànima tres vegades.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments educatius (XLII)

01 Gener, 2020 08:05
Publicat per jjroca, Pensaments educatius

Em preocupa no ensenyar-los a beure ni a fumar.

Quan ja coneixien el tres, em passen al sistema binari.

Multiplicar és sumar amb presses.

Apleguen a les nou i ens hi posem quan toca.

Un cop o dos, respongueren educadament.

Hi ha alumnes als qui no goso treure'ls el plàstic de protecció.

Pensen que un diccionari és un llibre amb problemes de gola.

Ajuntar la ema i la a ens pot portar al peu.

No sé anglès perquè no parlen com en català.

Hauré de santificar cada pàgina.

De fet, sóc ovella entre llops.

Podrien aprendre, però saben resistir.

Vaig estudiar a una Escola Normal, no sé com són les altres.

Hem de sincronitzar preguntes i respostes.

Hem passat un trimestre a la pàgina dotze, és tan maca!

La meitat dels fulls no es parlen entre ells.

Hem passat un més lluitant per estar ben asseguts.

La mare en sap més, no sé perquè me'l porta.

És millor presentar problemes oberts.

Quan diuen que sóc puntual, què volen dir exactament?

Els he aconsellat que llegeixin respirant.

Hi ha algú que sàpiga explicar la paraula treballar.

No acostumo a posar deures, no me'ls tornen.

Han entrat a la fase rebuig-fugida.

Treballem la memòria: Qui sóc?

Necessito una escola peripatètica unidireccional.

Les meves classes són nocturnes, s'hi veuen poc.

El millor del matí sempre és l'esbarjo.

Resulta que creuen perquè no poden.

Alguna vegada, suposo que m'entenen.

He de fer saber que, de vegades, penso.

Mai una classe ha durat més del que em demanen.

L'inspector té la capacitat de volar sobre l'aprenentatge.

He de cercar el que trobi més cansat.

Els deixo la il·lusió de la dolça innocència.

Haig prou dificultats en canviar papers.

A la pàgina vuit, he hagut de fer un «reset».

Fa dies que no escolten, però no emmalalteixen.

Els he dit que la ella vol anar al cel, però cau.

Quan aprenguin una mica més serà un no parar.

Els pagesos no compten, ens toquen totes les reformes.

La inspecció ens donarà una altra freqüència.

Un cop enllestits els llibres, cal fer-los servir?

Sóc l'únic de la classe amb manca de flexibilitat.

Els he donat els objectius, no sé quants n'hauran perdut.

Deixen de ser responsables cada cinc minuts.

Suposo que entenen perquè hi sóc.

Els he donat prou continguts per si havien molta gana.

Sé que m'escolten els exabruptes.

Mai gosaria dir que ja ho saben.

He fet una lliçó magistral, suposo que no la llençaran.

Tot és començar la classe i el caos.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

I sento venir el fred i set poemes més

01 Gener, 2020 07:59
Publicat per jjroca, Poemes

I sento venir el fred


I sento venir el fred,

davalla del Montsià,

trobant al rabadà

amb penses de l’hivern.

Les ovelles malparlen

de l’herba i l’entorn,

ni avancen ni badallen

ni creuen amb la sort.

I sento venir el fred

amb desig de quedar-se

a descansar a la vall.

Ni feina ni treball

han provat d’allunyar-se,

és un món estrafet.


Mancats de misteris


Com vaig travessant

les valls i les planes

pensant que m’agraden

els jorns més taujans.

Mancats de misteris,

gràcils emocions

amb capvespres bons

i matins estèrils.

El jaure, a la nit,

ni plany ni humilia

ni porta secret.

Com cerco l’encert,

parca companyia,

en ample desert.


Ben poca traça


Em sento dolgut,

a les hores toves,

quan creen les golfes

monstres eixerits.

Han vingut a menys

els grans sacrificis,

les joies i vici,

un retall de temps.

Voldria avançar

sempre a contracor,

saber quan és l’hora.

Un present m’estova

i perdo el tresor

amb ben poca traça.


De vegades, assoleixo


De vegades, assoleixo

que m’agrada l’aire dolç,

com em plau i l’avorreixo,

sóc un dubte a l’engròs.

Benvolgudes alegries

com s’allunyen de la ment,

ha de ser per compliment

que les trobo amanides.

És la tarda assossegada

qui avança pel record

per a tornar-se lleugera.

Sóc la vella passatgera

qui alenteix, mentre remoc,

per finir en gran fiblada.


Trobo boires


És a l’hora de somiar

quan apleguen les pensades,

qui les pogués estimar

mentre arriben, mentre passen?

Manta nits com regalimen

amb gotims de perdedors,

com me’n ric, com van i criden

ben pendents dels meus dolors.

No avanço per camins amples

puix el seny no fa per mi

ni enllesteixo les cabòries.

Cada vespre, trobo boires

qui s’acosten massa a mi

per reconèixer les nafres.


En el dubtar inconscient


En el dubtar inconscient,

han de raure els fantasmes,

avui, porten poques ganes

i de la feblesa es queixen.

Són fantasmes cridaners,

bastits amb poques despulles,

a l’estiu els veig com suen,

es tornen menys mentiders.

En encetar nou hivern,

cerquen llar i bona manta

i s’asseuen ben plegats.

Són fantasmes endreçats

qui s’amaguen quan es tanca

la gran porta de l’infern.


Pecadors ben cristians


Els miracles són així:

amatents i necessaris,

van davallant del calvari

abans que aplegui la nit.

Car nosaltres, els humans,

anem bastint les històries,

prou perdudes les memòries

de pecadors ben cristians.

En el sostre, el Creador

va teixint arbres i fulles

per tornar a començar.

També jo voldria anar,

però són massa despulles

per tornar i guanyar-ho tot.


He d’emplenar el meu temps


Si la nit porta temences

i mancances d’enrenou,

feu-me veure com un son

ha de finir quan aplegues.

És el viure entremaliat

lloc on deixar la virior,

ben vestit de perdedor

sense ganes de fracàs.

He d’emplenar el meu temps

en comandes lleugeres

qui demanen poca sort.

En el deure, hi ha paor

i hom cerca les dreceres

per provar d’arribar al ple.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epitafis (XLII)

01 Gener, 2020 07:57
Publicat per jjroca, Epitafis

De fet, no vull ballar.

Necessito un bitllet de tren.

Cada dia que passa, em trobo més content.

Poseu-me la fe en paquets de cinc.

No demano més que son.

Algú m'ha pres la corbata.

Va ser: destapar el nínxol i començar a córrer.

Ni m'atreveixo a respirar.

Toquem a catorze vídues per cap.

Eviteu els maldecaps.

Espero comprar un televisor.

Suposo que és el dia de la bandereta.

Entra o agafaràs fred.

Procureu ésser breus.

Gairebé ni protesto.

No voldria fer-me pesat.

Acabo de rebre l'acomiadament.

No sé ben bé què vols.

Acosta't una mica més.

La propera vegada, avisa'm!

Ho tinc tot molt fosc.

Fes veure que no m'has vist.

Avui, no em fa mal el queixal.

He decidit romandre un altre mes.

Porto uns dies que faig pena.

No estic per ningú.

Són massa dies de festa.

No us penso plànyer.

M'ha costat prou arribar on sóc.

Mai sé quan arriba el carter.

No vull notícies tristes.

Igual he perdut l'anell.

No espero rebre visites.

Necessito suport psicològic.

Estic fora de mi.

Avui, no tinc ganes d'aprendre.

Ànima per a vendre, accepto ofertes.

Mai sé quan surt el sol.

He demanat una sessió de massatge.

Només contestaré els dijous.

No vull comprar res més.

Algú em pot dir on sóc?

M'he donat de baixa al facebook.

Cerco núvia poc xerraire.

Algú em pot avisar quan deixi de ploure?

Vaig arribar fa dies i no em volen vendre res.

Un cop t'acomodes fa de bon passar.

Potser hauria de prendre un reforçant.

No recordo la cara que feia.

No me n'he sortit del darrer disgust.

Enyoro canviar-me de roba.

M'ha costat perdre la gana.

Avui, tinc jornada de lleure.

Quan posin els llums de Nadal, aviseu-me.

Ha estat un encert donar-me de baixa.

Amb uns dies més, aplegaré als cent.

De fet, em van portar.

Per ara, estic servit.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Pensaments festius (XLII)

01 Gener, 2020 07:55
Publicat per jjroca, Pensaments festius

La felicitat és l'absència total d'energia.

Els pobres viatgen per casa.

Si no fos egoista, m'hagués casat per pocs anys.

El fadrí s'omple de son, la fadrina de verí.

No et perdràs per pensar sinó per escoltar.

Demano calor a l'hivern i fred a l'estiu.

Si no saps on visc, tot anirà bé.

L'amor sempre s' ha venut a bon preu.

Estaria content si no sabés qui sóc.

Si et surten massa amics, posa terra enmig.

No puc sortir de casa sinó amb perill de mort.

Ningú m'ha traït, només jo.

La frontera del somni és el país de la fam.

Si Déu no és ianqui, ho hauria de ser.

El ric s'omple de l'enveja dels pobres.

El pobre descansa a casa, el ric es realitza.

Em creia un déu, però vaig eructar.

No sé que vol la sogra, però em poso en el pitjor.

No m'agrada trobar-me sol i empipat.

No deixo de pensar per si ho oblido.

El problema no és fugir, sinó cap a on.

La vida és un seguit d'estacions desmantellades.

El que estima vola alt, però cau sovint.

Un vol treballar poc i acaba fent castells.

Mai he sabut estimar amb intensitat sostinguda.

Per a ser senzill, has de ser senyor del teu orgull.

He volgut alçar el cap, però pesa massa.

Ella em diu que em vol i jo ho he d'acceptar.

No em convidis a festes que faré d'hora.

L'amic del meu amic se'l pot quedar.

Si la dona és gran la veureu de lluny.

La dona es fa gran mentre l'home envelleix.

L'home educa tan bé el cabell que no sol fer-li nosa.

Els poc intel·ligents llegeixen cap a fora.

Si el cel és blau, els àngels són mariners.

Pel matí, tinc tot el dia, al capvespre les escorrialles.

La bellesa d'una dona depèn de les passes que cal donar.

Hi ha fadrins perquè l'amor s' acaba d'hora.

L'odi és el fill pròdig de l' amor.

Si una dona no et fa pecar, malament.

Parlar és la manera natural d'allunyar el silenci.

Davant la por de quedar-se nua, omple la casa de vestits.

Perdem més temps endreçant-nos que sent.

La dona, si la deixes, es perd.


Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Poemes curts (XLII)

01 Gener, 2020 07:52
Publicat per jjroca, Poemes curts

Haig por de la por,

dels petits gegants

que, volent ser grans,

s'ho menjaran tot,

deixaran l'enciam.


Paraules portades

al si de la por,

no cerquen raó

ni empren missatges

de nobles senyors.


Manta diners,

a la butxaca,

veuen com passa

el petit pagès

sense gens de traça.


Em plau el viatge

a terres properes

on parlen banderes

de gran prometatge:

dels alls amb les cebes.


Mireu-la com va,

amb cara esblaimada,

de casa en casa

per si el pot trobar,

vella enamorada.


Amb les cartes

i el got ple,

passen tardes

per a fer

dolces comandes.


Si jo fóra cavaller

a les guerres aniria,

mil batalles guanyaria

amb feresa, escuder,

glòria i porfídia.


Quan les olives

omplen cabàs

vénen les nines

a omplir el sac,

mai se n'obliden.


Estimo les vinyes

plenes de raïm,

n'hi ha de totes mides:

greixudets i prims,

mossos els trepitgen.


I de dalt estant,

miro com fumeja,

el tren trontolleja

mentre va passant

per la vall planera.


Amb un vas de vi,

un polsim de carn,

espero l'amic

per si em ve a buscar

abans de la nit.


Trobo el meu déu

sense cap regne,

tocat del fetge,

anant a peu,

un xic heretge.


Un poema va

lliscant per la plana,

el cap el desgrana,

prompte el deixarà,

massa tost es cansa.


Em plau el saber,

dolça melangia,

que la pau m'oblida

quan ho trobo bé,

pensa malaltissa.


En el grat racó

de les hores dolces

es planyen les mosses

quan parlen del cor,

potser no hi són totes.


I, de tant en tant,

et faré un petó

per a saber com

m'estimes de grat,

sóc tan pobrissó.


La lluerna sap

que l'estiu la crida,

que caldrà menjar,

de nit i de dia,

abans d'infantar.


Sento la dolçor

de la tarda plana

quan l'hivern reclama

un xic de calor,

quan la té, s'enfada.


Estimo saber,

quan penses amb mi,

que és gran el coixí

per a dormir a pleret,

almenys, mitja nit.


Enllà de la font,

quan el bosc es perd,

cerco el color verd,

el trobo marró,

qui ho haurà permès?

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Epigrames (XLII)

01 Gener, 2020 07:44
Publicat per jjroca, Epigrames


Si va el cànter
a la font,
en tornar,
agafa son.


Com una joguina
prega per jugar,
quan sent qui la crida,
com se'n vol anar.


Caminoi amb fulles
anunciant tardor,
ens demana mudes,
va perdent color.


Una nit volia
aplegar al matí,
però un sol mesquí,
de nou, l'empenyia.


Massa son
i pocs diners,
donen poc,
demanen més.


Quan el ric
va al mercat,
el més dolç
es fa salat.


Per a vèncer
l'enemic,
cal aprendre
a beure vi.


El pare demana 
anar a treballar,
li dic que el ballar
potser més m'agrada.


A la banda de ponent,
han posat un cementiri,
allí, callen, no hi ha vici,
no treballen quasi gens.


Amb un pom
de bones flors,
festejar
ni porta sots.


Si jo fóra ric,
digna gosadia,
poc treballaria
amb la son que tinc.


Maria volia
amb mi festejar,
de nit i de dia,
no sé com ha estat.


Quan el vent 
aplega a casa,
al moment,
se n'entra i parla.


A l'escola vella,
prenen la lliçó,
menen la llibreta,
dibuixen coloms.


Com l'estimo,
de passada,
com gotimo
quan es cansa.


Estudiant, 
sense fortuna,
amb trenta anys,
ni sap ni atura.


Al carrer
de melangies:
menjar bé
i passar dies.
  
Amb la rosa
i un desig,
és quan gosa
amb mi venir.

						
Amb un vas de vi,
el mirar perdut,
cercant aixopluc
on passar la nit.


Aprenent
de mentider,
menjo poc,
descanso bé.


A la plaça
de la font,
la més maca
beu quan vol.


Les passes perdudes
pel camí més vell,
cerquen les pastures
i un ramat sencer.


Paraules donades
enmig del carrer
mai les vull emprades
puix porten poc seny.
 

Al racó de l'era,
dormia el cavall,
no volia estrall
ni el batre amb pressa.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs