Dos poemes de carreró i deu pensaments divins
08 Juny, 2013 05:40
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Cent records
Cada jorn
duu una albada
al carreró
on hi visc,
als ràfecs,
no fan niuada:
orenetes ni falcons.
Teuladins,
sense volada,
picotegen
teula i sots
i mil mosques
es desvetllen
amb carona
de paor.
Cada jorn
duu un silenci
i, a les postres,
cent records,
velles cases,
mig obertes,
esperant
els nous senyors.
Carreró del barri
On rau el pagès,
el carro i el ruc?
Quan ve el xivarri
a emplenar balcons?
Espero, amatent,
dintre l'aixopluc,
carreró de barri,
bastit de records.
Poseu-me un vel
a sobre dels ulls
i deixeu que passin:
joves i cançons.
Repintem els panys
amb aigua i calç
i passem, si cal,
pel desert dels anys.
Carreró de pobres,
tots vestits de fe,
avui, resten orfes,
sense res a fer.
Carreró on la calma
dóna pas al fred,
no empris cap baula
on lligar el temps.
Pensaments divins
Satanàs talla claus, ha invertit en actius preferents.
Sant Pere declararà els banquers: Persones no grates!
Judes assoleix que la seva paga va ser vergonyosa.
La Verge prohibirà les revistes del cor.
Jesús participa en un curset d'informàtica.
Satanàs està provant mètodes nous de fer por.
Déu no té pressupost per encabir tots els justos de la fi del món.
Satanàs farà servir gent d'empenta per posar més pecadors per caldera.
Sant Pere està neguitós, aquest mes s'han donat d'alta dues religions noves.
Els qui van al cel, porta de la dreta amb la cartilla de vacunacions.
Dos poemes de saviesa i deu pensaments educatius
06 Juny, 2013 05:53
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ella mira
Mireu-la,
a la saviesa,
com rondina
pel carrer,
mai critica
ni té pressa
ni demana
ser res més.
De vegades,
quan comenta
algun deure
per a fer,
el dimoni
l'amonesta,
li engega:
Calla i pren!
Li ofereix
una caixa
on guardar
tot l'esperit,
ella mira,
pensa, absorta,
i posa força
per fugir.
La saviesa obre la porta
Amics, sense penyora
ni un tou assentiment,
porteu-me on reposa
la saviesa en tot moment.
Han dit que la cambra és fosca,
no té joies ni embalums,
només un retall de llum
que s'enlaira mentre plora.
La saviesa obre la porta
per si se m'acut entrar,
no té dia ni té hora
ni m'oblida l'endemà.
Tantes hores dissortades,
que he posat en el camí,
la saviesa arriba aquí
i m'ensenya tot debades.
Però com la ment és bleda,
passa rancúnia per tot,
la saviesa dóna dot:
una llengua mentidera.
Assolida la desgràcia,
ens aproparà a la mort,
ens vendrà, com a dissort,
hores baixes i fal·làcia.
Pensaments educatius
Agafen paraigües, farem una pluja d'idees.
Aprenen tant que dubto entenguin res.
He donat una lliçó perquè no sabia el preu.
Farem un examen de llengua, obriu la boca.
Som a dilluns i estic marejat.
Tinc l'aprovat a mig quilo de llagostins.
Progressa adequadament: renega sense ajuts.
Han aconseguit fer deu faltes d'ortografia en tres paraules.
Tinc problemes de geometria espacial, no aconsegueixo fer-los seure.
Saben llegir, ni goseu qüestionar-ho.
Dos poemes de pares i deu epitafis
04 Juny, 2013 06:43
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Naixement eixerit
La divina providència,
prenent part de la consciència
d'un passat indefinit,
esbatana el bé escrit
i l'acosta a la ciència,
amb aquests avantpassats
continua el punt i a part
i arriben a ser essència,
meravelles del misteri,
sense pausa ni senderi,
aplegant al món cridant.
Tota aquesta fellonia
ens acosta, nit i dia,
a un naixement eixerit,
la senyora té marit
ni cal cercar companyia.
Batejat amb aigua clara
arriba la filigrana
d'ésser nadó consentit,
després vindrà tot l'oblit.
una escala de desgana
i un pare qui demana:
calla, menja, a dormir.
El temps passa
A la casa més humil
no hi haurà menja
de llagosta, de pernil
o de peix serra.
Però l'home pot ser pare
si la natura
li ofereix el tenir cura
de nadó i mare.
I tots tres ben enfeinats
en assolir el comentari:
Aquest nen és un calvari,
sempre és a punt per plorar!
El tenir el mal de panxa
és oprobi del veïnat:
- De segur que menja, encara,
semoleta a cada plat?
Ser pobre és santa cosa
si els pares són com cal,
l'ocupació principal
serà aprendre a no fer nosa.
Però el temps passa i no atura
i el minyó que home es fa,
de segur que es vol casar
i tenir altra criatura.
Epitafis
Tinc la dona viuda.
He sortit a prendre cafè.
Menjo com un ocellet.
Demà, passaré per pagar.
Compte amb l'anorèxia.
A casa, també feia nosa.
Si us plau, feu servir el timbre.
Senyor jutge: No volia entrar.
Estic a la classe de relaxació.
Auxili, em volen fer fora!
El temps
02 Juny, 2013 05:36
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El temps:
1) És el present enverinat dels déus.
2) Té massa enemics per manifestar estabilitat.
3) Sol amagar-se en aixoplucs discrets.
4) És la mesura arbitrària dels éssers vius.
5) Tendeix a fugir de gojos i festes.
6) Suporta, amb resignació, la condició humana.
7) Presenta una opinió formada de cadascun de nosaltres.
8) Acostuma a viatjar en tota mena de transport.
9) Posseeix unes dimensions difícilment governables.
10) Desitja perdre's en una mar de silenci.