Dos poemes de fulls i deu epitafis
12 Juny, 2013 06:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
El full sojorna
Segut a taula,
mentre al carrer gotima,
el full obert,
obstinadament callat,
com vol saber,
com el voler l'obliga
a restar quiet
al punt que vaig ratllant.
En queden prou
d'hores matusseres,
d'hores ferrenyes,
de treballar
i el full poruc,
sense dir res, escolta
i un llapis vell
el va embrutant.
Algú dirà
que escriure poesia
és quelcom més
que raure i esperar,
pas que ho sé,
em crida cada dia
i el full sojorna,
m'espera per parlar.
Un home de feblesa
Per fer ratllots
o prendre la saviesa,
fa temps un home
va encetar nou full,
havia estat
un home de feblesa,
lluny de la guerra,
covard, pallús.
No manar sap
ni cavalcar amb espasa,
per ell, la llança
no és eina de treball,
la poca força
l'obliga a portar ploma,
s'envalenteix
per la dissort constant.
No menja més
que sopes escaldades,
quatre verdures,
un xic de carn
i va, corprès,
enmig de les tenebres,
desant mil lletres,
prou capficat.
Epitafis
Procureu no venir sol.
Necessito company poc xerraire.
Us comunico que presento al·lèrgia als clavells.
Necessito expert en jugar a les cartes.
Estic perdut!
Necessito notari per canviar el testament.
Vulgues que no, tinc mandra.
Torna demà i porta un sastre.
Parla prompte que estic enfeinat.
Quedem per a després del Judici.