Dos poemes amb llar i deu pensaments divins
16 Juny, 2013 06:52
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
A la vora de la llar
Acabat l'hivern,
nova primavera,
és el temps d'espera,
de pensar i fruitar,
de tallar les branques
velles d'olivera,
de portar la llenya
i cremar el brancam.
A la vora de la llar,
dormen els vells somnis,
envoltats d'oprobis
per fer-los més grans,
és buit el porró,
fora la canalla
i una endevinalla
dormint al racó.
En el si de l'hort,
hem plantat les cebes,
quatre alls, tomateres,
ben prop dels pebrots.
A la vora de la llar,
descansa el cresol,
ha entrat el sol,
el fum ha marxat.
Les vull rostir
Mare, les vull rostir
les cebes i botifarres,
albergínies i tomates,
encén la llar per a mi.
Mare, la primavera
ha vingut com desitjava:
un poc freda, amb cara llarga
i plorant com una bleda.
Mare, vaig a cercar
els papers, els encenalls
i aquella cabeça d'alls
per a fer un bon dinar.
Mare, porta el morter,
vull amanir allioli,
talla el bon pa de pagès,
preparem un bon tiberi.
Mare, vull el dormir
a la vora de la llar
per a sentir, de bon grat,
les històries de glatir.
Mare, no vull ser gran
ni que mori primavera,
a l'estiu, eixa finestra
duu mosquits i fa suar.
Pensaments divins
Déu és al cel, almenys, els dies feiners.
Si heu d'anar a l'infern, poseu-vos crema.
Era a punt de salvar-me quan em vaig penedir.
Porto una setmana buscant el meu dimoni.
Accepto anar a l'infern si deixen fumar.
Satanàs està enfadat, amb la crisi, ni pequen.
Caldera ecològica: aigua sense additius.
Déu i Satanàs: Fadrins per sempre!
La Verge busca jove de dos mil·lennis per al seu Fill.
Es demana gat de dos caps per a la porta del cel.