Dos poemes controlats i deu pensaments educatius
10 Setembre, 2012 13:22
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Riure controlat
He d'escriure
d'un sol cop:
És el viure
dintre un sot.
Ni un mal vers
per encetar,
quatre estrofes
i ja està.
El poema
ho diu tot,
va de festa
a poc a poc.
És un riure
controlat,
mai deixat
per ser més lliure.
Una obra
concebuda,
ben posada,
ben rebuda.
Faig bondat
Com ho sóc,
poc jovenet,
amb cadenes
dibuixades,
m'han deixat
les males cares,
al capdamunt
del castell.
Desperto
quan vol el sol,
trafego
a la tramuntana
i, em sento,
si m'ho demana
la senyora
del senyor.
A poc a poc,
controlat,
miro, callo,
faig bondat.
Pensaments educatius
Ho proven, però París no es pot posar en un llibre.
Tenim un ordinador: a la dreta els vius, a l'esquerra els espavilats.
Les classes comencen a les nou, si acaben a les cinc, n'hem perdut quatre.
Un home pot ser un savi, qui pot ser un savi?
Abans tenia un enemic, ara, tinc l'enemic.
Dos dimonis donaran classe de moral i ètica.
L'home és intel·ligent, només cal trobar-lo.
Ben mirat un lleó té un deu per cent de cérvol.
Els he donat tres conceptes, estan ocupats cercant ampolles.
Els alumnes aprenen d'hora, a quart ja saben plorar.
Dos poemes feliços i deu epitafis
08 Setembre, 2012 06:19
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Tres dimonis
Si la rauxa
vol anar
a casar-se
algun dia,
ofereix-li,
com caldria,
un bon nuvi
amb paciència.
Encetaríem, ensems,
el sentiment
amb el dubte
i jauríem,
al moment,
tres dimonis
amb un jutge.
Són els homes
malaltissos
qui demanen
ser feliços.
Som tan feliços
L'estimo tant,
som tan feliços
que mengem glans,
pans amb anissos.
Anem plegats,
patim-patam,
fins a la font,
bevem cansats.
De tard a tard,
obro la boca,
engego un ai
o el que pertoca.
És una truja
dolça quan gruny,
només es queixa
si va amb dejú.
Com cada dia
aplego tard,
ella m'espera,
verra i se'n va.
Epitafis
Es prega, plorar fluixet.
Tinc el testament a la butxaca.
Al costat del nínxol, tinc el paraigua.
Endevina qui sóc.
Demà vindré a sopar!
Suposo que m'ha baixat la febre.
Estic content de veure't!
Espai lliure de fums.
Em penso que et conec.
Dos rosaris més i ressuscito.
El neguit
06 Setembre, 2012 05:00
Publicat per jjroca,
Aproximacions
El neguit:
1) És el fill adoptiu del regne de la por.
2) Es vesteix de somnis i dubtes.
3) Regna a la casa de tots els mortals.
4) Empra força temps en no fer res.
5) Sempre aplega quan he deixat l'espasa.
6) Confia guanyar-me sense massa despeses.
7) Sol carregar l'home d'estèrils embalums.
8) Aconsegueix foragitar-me del meu lloc.
9) Emmalalteix quan trobo l'equilibri.
10) Ha de morir entre sospirs i badalls.
Dos poemes d'amigues i deu pensaments divins
04 Setembre, 2012 05:12
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Sona la campana
Nou en punt,
sona la campana,
la mestra s'afanya,
vol files de muts.
Àvies han deixat
a les tendres nétes,
totes satisfetes,
han fet els cinc anys.
Com saben lligar:
llaços, espardenyes,
com saben corprendre,
com miren i van.
Tindran de nou:
finestra i pissarra,
la bata rentada,
llapis de colors.
Les velles amigues
de fa un parell d'anys,
les noves fatigues
i un curs massa llarg.
La Marta
Mare,
vull: una trena,
el vestit blau,
l'ampolla plena
i l'esmorzar.
Avui, l'escola
obre el seu món,
les tres amigues,
segur que hi són.
Estreno llibres,
l'ordinador
i un mestre jove
qui mana molt.
Les matemàtiques
són el meu os,
massa problemes,
poques cançons.
Poc que m'agraden,
però la Marta
somriu, em tapa,
és el meu sol.
Pensaments divins
Satanàs és un expert en brous de carn.
Déu vol un Judici Final per via satèl·lit.
Déu vigilarà, amb cura, els sermons celestials.
La Verge ha demanat a Jesús que arribi d'hora per sopar.
Jesús es queixa dels dimonis: No saben trepitjar el raïm!
Satanàs fa misses negres, és tan pessimista.
Tot i sent Fill de Déu, no es deixa veure.
Potser em salvaré, però no sé nadar en aquest món.
Estic estudiant per a sant, total, són set mil crèdits.
Per salvar-me només necessito 666 padrins.
Dos poemes entre beceroles i deu pensaments educatius
02 Setembre, 2012 07:54
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He d'anar a l'escola
Mare, demà,
he d'anar a l'escola,
posa'm dintre la bossa:
tisores per retallar,
el llapis blau i la goma,
aquest llibre que has comprat.
Només he vist els dibuixos,
unes lletres massa grans,
hauré d'aprendre una estona
i jugar, jugar i jugar.
Mare, demà,
portaré bata i ampolla,
amb galetes i entrepà,
m'han dit que la senyoreta
porta ulleres i un llaç.
Mare, demà,
hauré de llevar-me d'hora,
sembla ser que anar a l'escola
és senzill, com treballar.
Lletres
Amb un llapis,
una goma
i un paper ratllat,
lletres he sembrat,
quan les colliré?
N'hi ha de petitones,
ni saben anar,
altres me les porten,
on les deixaran?
Lletres dibuixades
amb tots els colors,
volen caminar,
ni saben per on.
I la bona mestra
els ha posat nom
i les vol lligar,
van en processó.
Lletres cridaneres
o mudes del tot,
el llapis les posa,
la goma fa por.
Pensaments educatius
Tenen un rei a la panxa i un pidolaire al cap.
Aplego d'hora a classe, desitjant que em facin riure.
Em fan tantes preguntes que dormo com un sant.
Fa mesos que cobro pel rendiment i em moro de gana.
Quan ja coneixien el tres, arriba el sistema binari.
Li donaré un excel·lent perquè em fa nosa.
Necessito molta llum, estan tots per aprendre.
Arribarà un moment en què no em decebran.
Porto sis cursos endrapant la reforma.
Jesús va anar a l'escola dels miracles.