Dos poemes prou visuals i deu pensaments divins

20 Setembre, 2012 08:07
Publicat per jjroca, Poemes i pensaments


Surt la lluna


Entre el cel

i un pam de terra,

una guitarra s'esguerra

en el fons d'un cafè fosc,

el cafeter fa sa guerra,

la senyora ni l'escolta,

els mariners tots són bons.

Aplegat un nou setembre

sota un sol vestit amb pebre,

van brollant noves cançons.

Com sorgeixen minsos núvols

d'una terra assedegada

sense riures de minyons.

El cafeter tanca fira

ni la dona me l'obliga

ni l'empeny plata ni or.

Tardes llargues sense enveja,

surt la lluna, cantusseja

i se'n va cansat el sol.


Una vila estesa


El renegar del pagès

dessota de la tempesta,

aigua bruta, minsa pedra,

amb ganes de córrer més.

I el camí, abans tan ample,

va perdent: quità i marge,

va aplegant, es va fonent.

La campana, poca-solta,

avui plora, avui toca

tot cridant un nou infern.

El batlle atabalat,

l'agutzil enmig combat,

per guarir aquesta gent.

El més jove en fa seixanta,

té massa fred i una manta

cansada d'aturar el vent.

I dessota, la tempesta,

he vist una vila estesa

que demana: Tot o res!

 

Pensaments divins

 

En entrar al cel, heu de deixar dents i banyes a consergeria.

Jesús diu que esperarà l'hivern per tornar al desert.

La Verge ha posat a Jesús una altra manta al sarró.

Jesús feia de mestre, però els patis eren molt llargs.

Judes va trair Jesús, però sense males intencions.

Que David arribés a rei, ho van agrair les ovelles.

Déu creà l'univers, però no té cura del seu manteniment.

Satanàs està que talla claus, ha visitat l'odontòleg.

Satanàs perdonarà els pecats als més grans de seixanta anys.

Queden prohibits els jocs d'atzar en tot el recinte celestial.

Comentaris | 0 RetroenllaçOs