Dos poemes amb por i deu epitafis
24 Setembre, 2012 07:09
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
Ai, pare
Ai, pare,
algú m'ha dit
que no cremen les estrelles,
el sol no fa meravelles
i s'allita per la nit!
Ai, pare,
sento el plorar
de les pobres mainaderes,
dels senyors i de profetes
quan pregonen el demà!
Ai, pare,
me'n vull anar
a dormir en altre llit,
el que tinc com s'ha encongit
i no em deixa ni el somiar!
Ai, pare,
demana pa
que el dejuni m'alliçona,
em vol deixar sense estona
de jugar a fer-me gran!
Aplegarà
Els prohoms i manadors,
ben farcits de veritat,
conviden a la ciutat
profetes vinguts del tros.
Per demanar la clemència,
he posat ben ple el sarró,
porto joia, porto fressa
i monedes de llautó.
Arriba la providència
vestida com una fada
amb mocador i sabata,
amb carona d'innocència.
Aturant, a tots, demana:
Coneixement, gran saviesa,
oblidar qui es plany i queixa,
menjar poc i tenir gana!
El bon cel aplegarà,
portarà la glòria plena,
els qui pequen a plorar
i posar-se a la caldera.
Epitafis
És mentida que el cotxe frenava.
El metge diu que he de guanyar pes.
No vinguis si no et demanen.
Acceptaria feines que podés fer des de casa.
El matí ha estat prou avorrit.
Precs no, gràcies!
Venc llençol de fantasma en bon estat.
Posa't en el meu lloc, per favor!
He patit que ni t'ho conto!
Entreu i pregunteu per mi.