Dos poemes nus i deu epitafis
16 Setembre, 2012 07:23
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
He de tenir
Avui, empleno el mirall
del regne de la pobresa,
us deixo la ment estesa,
no féssiu cas si se'n va.
He de tenir, per gaudir,
la solitud d'una estança,
el desig i la recança
banyada amb son de nit.
Garlaire, ni mentider
en el batec de les hores,
he deixat quatre penyores,
les quatre per quedar bé.
Innocent, galifardeu,
esporuguit per la pressa,
obro, de nou, la finestra
per saber on és el cel.
I no demano miratge,
demanar-lo no convé,
tinc a punt mon equipatge:
Cerco la llum i no ve!
El voldria
Quatre paraules deixades
tot al damunt del paper,
estic aprenent, ho sé,
ho noto a les vostres cares.
Escriure una poesia
és prendre un tros de cel,
repartir-lo amb dolça mel
i cercar la companyia.
Quatre paraules diran:
on em despullo la ment?,
on rauré passat un temps?,
qui el camí trepitjarà?
No necessito cadira
per a fer aquest camí,
necessito el glatir,
el trascolar sense crida.
He deixat, vora el coixí,
aquell somni esmicolat,
digueu-me si l'han trobat,
el voldria per a mi.
Epitafis
Ni sé quan tornaré.
Escriu-me a aquesta adreça.
He demanar acampar sota el xiprer.
Estic a la tercera fase de restauració.
Si em portes un ull, me'n vaig.
Sortiria si em traguessin el crucifix de sobre.
Vull donar part d'una incidència.
Àvia, ara sí que estalvio!
Us dono paraula que no parlaré.
Mort a l'atur, demana feina fixa.