Dos poemes per a un comiat i deu pensaments divins
28 Setembre, 2012 09:56
Publicat per jjroca,
Poemes i pensaments
N'anirem sis
Suposo que ho sabeu:
La vida es fa lleugera
després de fer, ben seva,
l'angoixa de la creu!
El fet de demanar
no priva sacrifici,
el seure és tot un vici
quan m'acosta el demà.
Cansat d'anar perdent,
no veig altre alturó,
aplega el segador,
demana per la gent.
Enceta el llistat,
nomina el meu nom,
em llevo d'aquest sot
on m'havien posat.
I pujo cel enllà
cercant mon paradís,
avui, n'anirem sis,
els altres no vindran.
Me'n vaig
Vull deixar aquest cos
dessota d'un pi,
si ve el patir
digueu que no hi sóc.
Una llarga vida
lluny de la ciutat,
avui, vol marxar
sense cap mentida.
He guanyat el pa,
el vi i les postres,
he tornat tanoques
els savis d'abans.
No tindré res més:
un tros de glatir,
un desfet coixí,
un futur incert.
De sobte, me'n vaig
camí de la lluna,
em queda una engruna:
el dret de callar.
Pensaments divins
Els deu manaments obrirà la temporada de cine del cel.
Dubto que Jesús agafés un tros de creu com a record.
Jesús treballava amb classes reduïdes, només dotze alumnes.
El mètode de Jesús era complicat, amb tres anys no sé si van aprendre gaire.
Es prega als salvadors que ho comuniquin al cel per carta certificada.
He demanat a Déu un peus com els de Jesús per passar el riu.
No he curat cap cec, però els he millorat l'oïda.
Diuen que Jesús va morir perquè no cobrava els sermons.
Jesús sopava amb els rics perquè entenia de cuina.
De fet, portar un poble a l'infern no és cap tragèdia.